Elogi del bon gerundi
Les dèries i les inseguretats a l'hora d'escriure no són bones conselleres. Ens porten a remeis pitjors que la presumpta malaltia. Les nocions de norma mal païdes acaben sent fantasmes que foragiten el sentit comú i embullen la redacció.
Un d'aquests fantasmes seria el gerundi. La seva naturalesa híbrida, a mig camí entre l'adverbi i el verb, facilita un allargament de frases que fa de la lectura un exercici fatigant i hermenèutic.
Ara bé, com passa amb els bolets, hi ha gerundis molt bons que no hem de confondre amb els verinosos. Són dolents quan expressen una acció posterior o que és conseqüència de la del verb principal; i boníssims si ens diuen com aquest verb es realitza.
Però el redactor poc bregat, per por d'enverinar-se, en fuig com el gat escaldat de l'aigua tèbia, i acaba escrivint frases com aquesta, treta del segon paràgraf del programa de la CUP: "La CUP defensa que només junt amb la consecució de l'emancipació social serà possible reeixir en el procés de construir la independència nacional".
Aquest junt amb la consecució de és una manera ortopèdica de dir el mateix que diria un elegant i simple aconseguint, i els programes de tots els partits van plens de frases que serien més lleugeres i llegidores fent-hi canvis d'aquest estil.
Em sembla especialment feixuga l'estructura mitjançant + nom deverbal + complement de nom en lloc de gerundi + nom, i la trobo molt sovint: mitjançant la inclusió de la seva gestió (ICV-EUiA), mitjançant l'assumpció de competències (CiU), mitjançant l'aportació d'estabilitat econòmica (ERC) , mitjançant la coordinació d'estratègies (PSC), etc., etc.
En aquests casos el gerundi és oli en un llum.
