Donar garsa per perdiu

Divendres un lector terrassenc plantejava quina podria ser la versió catalana de marear la perdiz , i veig que algú a internet proposa fer la puta i la Ramoneta , una frase feta que sorprèn perquè coordina dues categories que no són homologables: el genèric puta i el concret Ramoneta .

Potser ho explica el fet que ve d'una anterior (1812) fer la puta Ramoneta. I com que la idea clau de la frase és actuar amb duplicitat, amb afalacs falsos, qui sap si la llengua popular hi va acabar posant una i al mig que la desdoblava. (L'amic Enric Gomà, lector impenitent de Coromines, sosté teories més sofisticades.)

Ara bé, ¿és una bona traducció de marear la perdiz ? Diria que en molt pocs casos, perquè la frase castellana no expressa duplicitat en la manera d'actuar sinó la voluntat de retardar sine die la resolució d'un afer donant-hi voltes i voltes: una versió maquiavèl·lica del vuelva usted mañana .

De vegades pot fer el fet embolicar la troca , però li falta la mala intenció. I tampoc és tan diferent fer passar amb raons , una versió més gustosa de donar allargs . Però, de fet, per més que hi rumiem, no trobarem una equivalència exacta.

I és que sovint una frase feta només es pot traduir per aproximació. Per això, quan un polític la tradueix literalment i diu marejar la perdiu , els mitjans ens veiem en el dilema de secundar el calc o arriscar-nos a fer-li dir el que no ha dit.

Es pot entendre, doncs, que -per poc que sigui defensable- un llibre d'estil l'acabi acceptant. El que no s'entén, i deprimeix, és que el nostre millor castellà-català, el que està incorporat a l'Optimot, digui -al costat de molts altres despropòsits- que marear la perdiz vol dir buscar les pessigo lles .