D'això no (n')hi ha dubte

LA FRASE DEL TÍTOL sense en era, i encara és, l'habitual, però cada dia són més els que l'hi posen. Crec que, fent-ho, cometen una ultracorrecció que evidencia l'actual inseguretat en l'ús intuïtiu d'aquest pronom.

L'en hi ha d'anar, sens dubte, quan elidim o avancem el nucli del sintagma que acompanya haver-hi. I, per tant, hem de dir i d'escriure "De dubtes no n'hi ha (gaires)". Els dubtes sorgeixen quan el que elidim o avancem és el complement de nom d'aquest nucli, que en aquesta frase seria l'objecte del dubte.

L'usuari culte té clar que ha d'escriure "D'això no en tinc cap dubte", i és, segurament, per analogia amb aquesta frase que alguns acaben escrivint "D'això no n'hi ha cap dubte". Però hi ha una diferència crucial entre les dues frases que explicaria que en la segona sobri l'en.

En la primera, cap dubte és l'OD del verb tenir i, per tant, el seu complement (que aquí és d'això) pertany al sintagma verbal. En la segona, en canvi, no només no és l'OD del verb haver-hi sinó que en alguns sentits es comporta com el seu subjecte.

Ara bé, sembla que en no pot pronominalitzar complements de nom del subjecte. I és per això que "El teu pare n'és el culpable" és correcte i "El culpable n'és el teu pare" no. En totes dues frases l'en pronominalitza el complement de culpable, però en la segona frase es tracta d'un complement del subjecte.

Sembla, doncs, que aquest és un dels casos en què el SN que va amb haver-hi es comporta com a subjecte. Seria un argument més perquè algun dia la normativa també admeti que hi concordi, tal com ja va apuntar Fabra en la seva gramàtica pòstuma.