Convèncer o coaccionar
1 . SENSIBILITATS. "Un disbarat de proporcions colossals", diu Rajoy sobre la independència. "Un caprici", diu Sáenz de Santamaría. És una manera peculiar de buscar punts d'entesa i negociació per resoldre el que alguns anomenen el desafiament català. El govern del PP s'ha posat nerviós perquè Elmar Brok, president del Comitè d'Exteriors de l'Eurocambra i membre del partit de la senyora Merkel, ha dit que amb Catalunya el que calia era "negociar i no altra cosa", i perquè la comissària Viviane Reding ha assegurat "que cap llei diu que Catalunya ha de sortir d'Europa si s'independitza". I ha protestat amb una carta oficial en què demana unitat de criteri a Europa. En realitat aquesta carta és l'expressió de dues maneres diferents d'entendre la cultura democràtica: a Europa saben que si una àmplia majoria dels catalans demanés la independència s'hauria de buscar una via de negociació que la fes possible de la manera menys onerosa per a totes les parts; la posició del govern espanyol és la contrària: oposar la legitimitat institucional a la legitimitat del vot. Dues sensibilitats a l'hora d'entendre la democràcia: uns veuen els ciutadans com a fonament de les institucions, els altres oposen les institucions als ciutadans. Precisament, un reputat intèrpret de la Constitució espanyola, Francisco Rubio Llorente, ha escrit un article en defensa del referèndum com a manera d'evitar aquesta confrontació entre institucions i ciutadania. El govern no en vol ni sentir parlar. ¿Por de perdre o autoritarisme patriòtic? "No ho podem acceptar de cap de les maneres", ha sentenciat Rajoy. Em ve al cap una cita del vell liberal Edmund Burke: "Un estat sense capacitat per canviar és un estat sense capacitat per a la seva conservació".
2 . FREDOR. A Obama el poder se li ha menjat bona part de la màgia. L'empatia s'ha transformat en llunyania. El poder és implacable i no té compassió dels esperits exquisits. Obama s'ha apagat. "Convèncer sense coaccionar", aquest podria ser el lema d'Obama, seguint la filosofia d'un dels seus assessors, el jurista de Harvard Cass Sunstein. Però l'exercici del poder ha destenyit la capacitat de persuasió -i de seducció- d'Obama. Un reformista a la defensiva perd tota la credibilitat. I la principal bandera d'Obama era el reformisme, és a dir, la capacitat de fer canvis que afectin realment la distribució del poder.
3 . CAPITALISME POPULAR. Com si no hi hagués prou gent entrampada amb hipoteques, preferents i altres deixalles financeres, els conservadors britànics volen tornar a vendre la moneda falsa thatcheriana del capitalisme popular. El darrer invent és que els treballadors acceptin canviar drets per accions, això sí, amb la promesa que els hipotètics beneficis estarien exempts d'impostos. És a dir, deixi's explotar sense restriccions i la resta es donarà en escreix. Així es destrueix la dignitat humana, es consolida l'edifici de la servitud voluntària i es garanteix que el diner sigui l'únic criteri fins i tot a l'hora de prendre decisions morals. Qui es deixi enganyar no té remei.
4 . PREJUDICIS. Deia el savi Mon-tesquieu: "Prejudici no és el que fa que algú ignori certes coses, sinó el que fa que un s'ignori a ell mateix". Potser si superéssim els nostres prejudicis, si uns i altres fóssim capaços d'entendre'ns millor a nosaltres mateixos, els eterns debats identitaris tindrien un biaix menys transcendental. I serien més estimulants.
