'Blog': un pas en el bon camí
Al novembre la Secció Filològica va aprovar entrar al DIEC2 blog i bloguer, desestimant així bloc i blocaire, les formes que proposava el Termcat des del 2005.
Havent sempre advocat per blog estic satisfet que la nostra acadèmia hagi atès, en aquest cas, l'ús majoritari i les raons de nombrosos especialistes. Però no ho veig pas com una victòria que pugui refregar pel nas al bloc del bloc.
Primer perquè per mi bloc no és cap disbarat sinó una opció menys encertada. I segon perquè no considero que l'IEC -ni cap acadèmia- sigui l'àrbitre suprem i definitiu d'un debat lingüístic. L'àrbitre, tal com jo ho veig, és el consens sempre revisable de tots els usuaris d'una llengua.
Pot semblar que és l'IEC qui ens diu com n'hem de dir, però crec que som més aviat els usuaris i els milers de professionals que ens barallem cada dia amb la llengua els que obeint-lo però, sobretot, desobeint-lo, li donem pistes sobre què hauria d'admetre o modificar.
Quan l'IEC és receptiu, cohesiona i manté al dia la llengua i, de retruc, guanya autoritat. Per contra, quan s'enroca en l'autisme, fomenta el campi qui pugui i perd prestigi.
Amb blog ha escoltat, però encara ignora massa indisciplines. En destaco una: cap mitjà ni cap usuari amb dos dits de front fa servir dissecar amb el sentit de disseccionar. Cap crític literari disseca una novel·la. I cap forense disseca un cadàver per escatir la causa d'una mort.
No aprofitant cap de les múltiples actualitzacions del DIEC2 per admetre disseccionar amb el sentit de la primera accepció de dissecar -com dicta el sentit comú i fa anys que molts demanem-, l'IEC desorienta l'usuari i es fa mal a ell mateix, però, sobretot, no fa la feina que li toca fer.