Bitllar-la, abillar-la i ballar-la
Bitllar-la és el contrari de ballar-la, sobretot de ballar-la magra. Pel que fa a abillar-la, creia fins fa poc que volia dir vestir algú. Em feia pensar en uns besavis amb cinc filles que la ballaven tan magra que quan hi havia un ball en triaven només una i l'abillaven.
Però un amic meu que té cops amagats em va fer descobrir l'altre dia, quan jo el pretenia corregir, que abillar-la i bitllar-la -en el sentit de tenir diners, ballar-la grassa o anar fort d'armilla- són sinònims.
Sempre havia pensat que darrere bitllar-la hi havia els bitllets, que també serien la base de bitllo-bitllo, que vol dir, igual que trinco-trinco, pagar al comptat. Ara veig que, a més de bitllets, hi pot haver bitlles.
Coromines explica que l'origen de bitllo-bitllo seria la repetició de la 1a persona del present d'indicatiu del verb bitllar, que del sentit alimentar el foc amb bitlles o troncs va passar al d'afluixar diners, pagar.
I potser serien aquestes bitlles les que explicarien que el mot francès billet hagi donat en castellà billete i en català bitllet, tot i que això ja no ho puc assegurar.
Però per què es diu abillar-la en aquest sentit? La semblança fonètica entre abillar-la i bitllar-la permet sospitar que un dels dos era un mal ús de l'altre. I el fet que abillar-la aparegui en textos plens d'argot popular, com els de Juli Vallmitjana, i que pel GDLC sigui un vulgarisme, li dóna més números de ser en origen el que en anglès se'n diu malapropism en honor a Mrs Malaprop, un famós personatge teatral que no parava de dir-ne.
