Aquest Maroni no ens cal per a res
Dos dies després que es produís, em seguesc preguntant què se li havia perdut al president Mas quan li va concedir audiència al president de la Llombardia, el gens recomanable Roberto Maroni. L'excusa oficial és que, actualment, la Llombardia ocupa la presidència de la xarxa Quatre Motors per a Europa (una estructura en la qual també participa Catalunya, juntament amb les regions de Baden-Württemberg i el Roine), i que es trobaven per tractar de no sé quin projecte sobre seguretat alimentària. Bé, si es tractava únicament d'això, calia una trobada al màxim nivell? Tot sembla indicar que, en aquest cas, la interlocució no va ser ben calibrada des del Palau de la Generalitat.
Alguna cosa no deu acabar de rutllar quan un president de la Generalitat rep un mandatari europeu però es procura que la trobada s'esdevingui a les fosques, sense càmeres ni escenificació conjunta, i amb un comunicat de premsa posterior que constitueix, més que res, una presentació d'excuses per una reunió que els mateixos amfitrions sembla que considerin vergonyosa. I amb raó, tenint en compte el tarannà del convidat.
I és que Maroni afirma del dret i del revés que és partidari de la independència de la Llombardia respecte d'Itàlia, i així ho va repetir en sortir de l'entrevista amb Mas: "M'agradaria molt que la Llombardia seguís el mateix camí que està seguint Catalunya". El problema és que, més enllà del seu independentisme més o menys insincer i més o menys inversemblant, Maroni és conegut sobretot per la seva condició de dirigent històric, i actual número dos, de la molt xenòfoba Lliga Nord, un dels partits estrella de l'emergent Europa d'extrema dreta. Per fer-se'n una idea, n'hi ha prou de recordar que la Lliga Nord és una de les forces europees que han donat un suport més clar a la penosa Plataforma per Catalunya del no menys grumollós Josep Anglada, que té unes relacions més que excel·lents amb la família Le Pen (el vell Jean-Marie i la filla Marine) i que té una veritable guerra oberta contra la ministra italiana d'Igualtat, Cécile Kyenge, que és negra i d'origen congolès, i que s'ha hagut d'arribar a sentir dir "orangutana" des de les veus oficials de la Lliga Nord.
Una cosa és "internacionalitzar el conflicte", com es diu sovint en referència a les passes que necessita fer el procés sobiranista, i una altra de molt diferent és colar-se autogols d'aquesta envergadura. En sortir de la seva entrevista amb Artur Mas, a Maroni se li va preguntar quin pensava que era el motiu pel qual el president de la Generalitat no s'havia volgut fotografiar amb ell. "Potser perquè és tímid", va respondre, amb el cinisme que caracteritza segons quina mena de personatges. I és que les males companyies no duen enlloc, i encara ho empitjora tot plegat l'intent de dissimular-les. El sobiranisme català ha presumit i pot presumir del seu caràcter pacífic, democràtic i integrador. Ara no l'espifiem i no ho posem fàcil a aquells que pretenen presentar-lo com un moviment lliberticida.
