'Apoderament' i 'empoderament'
El programa d'ERC insta a "aprofundir en l'apoderament social", vol una República catalana "que esdevingui referent en polítiques de participació i apoderament ciutadà" i assegura que "la participació és també una forma d'apoderament de les dones".
Però també diu que per evitar l'exclusió infantil cal "facilitar el procés d'empoderament d'infants". I "l'apoderament ciutadà" que des de l'índex ens porta a la pàgina 114, a la pàgina 114 s'ha convertit en "empoderament ciutadà".
Segons el DIEC2, apoderament vol dir "acció d'apoderar o apoderar-se" i un dels sentits d'apoderar és "atorgar poders a algú", d'aquí ve apoderat.
Potser per això el Termcat ha decidit traduir el terme anglès empowerment, molt utilitzat avui per les ciències socials, com a apoderament i ha desestimat dir-ne empoderament.
L'empowerment és un procés pel qual grups socials tradicionalment marginats de la presa de decisions reben els mitjans per augmentar la seva força política i econòmica.
Paral·lelament, la RAE ha decidit que traduiria aquests sentits d'empower i empowerment per empoderar i empoderamiento, desestimant, per tant, dir-ne apoderar i apoderamiento.
El francès, l'italià o el portuguès o l'alemany, per cenyir-me a algunes llengües veïnes, en diuen empowerment i tenen en comú amb l'espanyol que fan servir una paraula nova, que no vol dir res més i no crea estranyes i perilloses ambigüitats.
Necessitem una autoritat lingüística que prengui les decisions molt més preocupada per la seva eficàcia comunicativa que per criteris erudits o filològics; que no vulgui apoderar-se de la llengua sinó (permeteu-me la llicència) empoderar els seus parlants.
