Ànec que vola, a la cassola
Tal com va explicar ahir Ramon Solsona a El matí de Catalunya Ràdio, l’error del ministre Margallo en dir allò de “ Si croa como un pato y nada como un pato, es que es un pato ”, és fruit d’un error de traducció. En efecte, el ministre d’Abismes Exteriors intentava traslladar al castellà una dita anglesa que diu així: “ If it looks like a duck, swims like a duck and quacks like a duck, then probably it’s a duck ”. És a dir, “si sembla un ànec, neda com un ànec i gralla com un ànec, possiblement és un ànec”. Noti’s el punt d’honor d’aquest possiblement, que, en la seva modèstia, defineix bona part del que s’anomena humor britànic.
Margallo, tanmateix, va voler fer riure i va acabar fent rialles, que no és ben bé la mateixa cosa. Sent com és ministre d’Exteriors, se li hauria de pressuposar un cert domini de la llengua anglesa, i per descomptat que la domina millor que el seu cap, Mariano Rajoy, que ni tan sols se n’adona quan l’anuncien, en anglès, com a primer ministre de les Illes Salomó. Però, tot i així, Margallo es veu que tampoc no va sobrat. Perquè traduir “ if it quacks like a duck ” per “ si croa como un pato ” no tan sols és un error, sinó també un disbarat, tant en la llengua d’origen com en la de traducció. I és que, en castellà, com sap tothom, els ànecs no croan (això si de cas ho fan les granotes, que en català rauquen ), sinó que graznan. Coses del directe.
Duck, en anglès, vol dir ànec, però també es pot entendre com a verb, i aleshores significa ajupir-se o esquivar. A l’àrea de San Francisco, on els terratrèmols són freqüents i de vegades terribles, és habitual llegir a les construccions d’una certa alçada avisos com aquest: “ In case on earthquake, go downstairs and don’t duck ”. Això no vol dir que en cas de terratrèmol no facis l’ànec, sinó que no t’ajupis i surtis pitant escales avall.
En català, El sol que fa l’ànec és el títol d’una de les novel·les de Maria Antònia Oliver protagonitzades per la investigadora Lònia Guiu, i la dita “sempre han tingut bec les oques” (que no són ànecs, però s’hi assemblen) fa referència als mals costums que es repeteixen al llarg del temps: d’aquí que l’historiador Joaquim Miret i Sans la prengués com a títol, també, d’un llibre seu sobre comportaments llicenciosos durant l’Edat Mitjana. I és que un ànec sempre és un ànec (una ànnera o un annerot, a Mallorca), tant si gralla, com si rauca, com si brama. En realitat, els que bramen són els ases, i també ens recorda la saviesa popular que brams d’ase no arriben al cel. Però, en el cas de la política del govern del PP sobre referèndums, no s’ha de descartar que els ànecs o els annerots arribin a bramar, o fins i tot a pronunciar discursos o a emetre declaracions. Això ens fa pensar en una variant que es va enginyar Groucho Marx sobre la frase anglosaxona a propòsit dels palmípedes. Diu així, i no pensem en ningú en concret: “Si sembla un idiota, es comporta com un idiota i parla com un idiota, probablement és un idiota”. Probablement.
