Amenaces que ens sobrevolen

Sobrevolar i planar volen dir, en sentit literal, volar per sobre d'un lloc. Però planar té un sentit més específic: el d'un ocell que es manté suspès enlaire amb les ales esteses.

I és aquesta idea, la de l'au que quasi immòbil busca amb l'ull la presa per caure-li a sobre en picat, la que li dóna un sentit figurat que sobrevolar no té: el del mal que ens pot sobrevenir en el moment més impensat.

Els dubtes, les incògnites, els perills, les desgràcies, etc. -tot el que és susceptible de ser percebut com a amenaça- no ens sobrevolen ignorant-nos, com ara trobo escrit sovint, sinó que planen amb una intenció ben poc amistosa sobre nosaltres.

Cada idioma té el seu verb per expressar-ho. El francès planer sur, l'anglès hang over i el castellà cernerse sobre. Però en espanyol també fan servir en aquest mateix sentit planear sobre, un ús que ens interfereix i ens crea un dubte que pretenem esquivar recorrent a l'erroni sobrevolar.

Per al castellà planear, que tant vol dir volar amb les ales esteses com fer plans, nosaltres tenim dos verbs que es parteixen netament els dos sentits: planar i planejar. Ni els ocells planegen ni nosaltres planem les vacances. En canvi, sí que pot planar un avió, quan va amb els motors parats, i planejar un camí, si no puja ni baixa gaire.

Sortiríem, doncs, del foc per caure a les brases si els perills que ens sobrevolen passessin a planejar sobre el país. Hem de dir que planen, per molt que sembli que n'hi ha que els planegen.