El món necessita urbanistes que l’endrecin

DESPRÉS de l’escàndol de posar punxes als portals perquè no hi dormin els sensesostre, a Londres hi ha una nova polèmica per les mesures segregacionistes en alguns edificis. En resum, una llei va condicionar la construcció de blocs de luxe al fet que tinguessin habitatges de protecció oficial, per impedir guetos. Però la barreja interclassista és un obstacle per vendre els immobles als rics, de manera que en algun cas ho han resolt fent dues entrades. La dels pobres i la de luxe. Així s’estalvien conviure. O sigui, així desfan el motiu pel qual la llei va permetre edificar aquells edificis a canvi de garantir que hi hagués una convivència veïnal no tan segregada. La notícia serveix per recordar la necessitat que l’urbanisme reguli el mercat. I més en moments de creixement de la desigualtat. Els diumenges d’agost publicaré entrevistes amb gent del món de l’art i l’arquitectura, que m’han permès tenir converses molt interessants amb dos grans urbanistes com Josep Llinàs i Joan Busquets, sensibles a la gent i que pretenen ordenar les cases al servei de la vida. Busquets reivindica una feina recent a Amsterdam, on es reconstruïa un barri i la preocupació era garantir que els antics veïns hi poguessin tornar un cop edificat, per conviure amb la gent nova. “Hem d’evitar que tots els blocs siguin del mateix tipus de gent”, diu. I afegeix: “No es pot barrejar tot, però s’ha d’intentar, per exemple, que en un bloc hi hagi gent de lloguer i gent de compra”. És molt més que estètica.