Una empresa que viu de la transparència
És impossible convèncer algú que faci el contrari d'allò amb què es guanya la vida. És el que han provat de fer Mariano Rajoy i la seva gent amb Bloomberg. Pobres. Poc s'ho esperaven que, a més de negar-s'hi, explicarien al món que el president del govern espanyol els volia manipular. Ignoraven que Bloomberg viu de preservar immaculat el prestigi com a proveïdor d'informació econòmica i financera (dades, notícies, anàlisi…) a més de 315.000 subscriptors, entre els quals hi ha totes-totes-totes les entitats i empreses financeres que componen els anomenats mercats . Una n'és Pimco, primer fons d'inversions del món, que gestiona 1.200 bilions de dòlars (tres vegades el pressupost del Reino). Per mantenir aquesta mena de clients, Bloomberg fa coses increïbles, com llogar un satèl·lit dos cops per setmana per fotografiar la reserva de petroli més gran dels EUA, a Cushing, Oklahoma. Així prova les seves estimacions i permet als abonats que ho verifiquin en les imatges, mesurant l'ombra del cru als dipòsits. Això és car: cada llicència i terminal de l'agència costen 20.000 dòlars anuals. A la seu central, les parets són de vidre. Totes. Perquè és una empresa que viu de la transparència des del 1981. Hi treballen 15.000 professionals en 192 oficines arreu del món. És una bogeria? No, són diners. Molts. L'any passat van girar 7.900 milions de dòlars.
Ja se n'adona, oi? Un sol dubte, una sola taca, un sol rumor sobre l'honradesa o la qualitat dels seus continguts els suposaria un daltabaix monumental en un sector exigent en què la competència es diu Dow Jones i Reuters-Eikon, que tampoc no es moquen amb mitja màniga. És a dir, que a hores d'ara tothom que toca els botons de la política i l'economia del món mundial sap que Espanya té un president de govern que a més de no contestar preguntes crucials sobre la seva magistratura, en vol manipular les respostes. Bloomberg no fa tractes amb gent així. I vostè? Doncs això.
