Traduccions assembleàries

L a traducció de Twitter farà el català més visible a Silicon Valley. De portes endins, fa evidents els avantatges i els inconvenients del sistema de treball adoptat.

Tal com era previsible, l'entusiasme general per la disponibilitat de la web de Twitter en català ha deixat pas a un dels esports més populars del país: l'autoflagel·lació. En lloc de felicitar-nos per l'èxit assolit -segons Twitter 'n' Català, ahir ja havien canviat d'idioma 11.613 usuaris-, hi ha qui prefereix rondinar per la qualitat de la traducció. Aquesta és una conseqüència del procediment que s'ha fet servir, el crowdsourcing , cada vegada més habitual en el contingut digital.

Temps era temps que els creadors de serveis, aplicacions i contingut n'encomanaven la traducció a professionals abans de comercialitzar-los en mercats d'idioma diferent a l'original. En el sector tecnològic, així acostumen a fer-ho Google, Microsoft, Apple, Nokia i BlackBerry, entre altres empreses. Però vet aquí que Facebook va descobrir el febrer del 2008 que, a més de fer treballar de franc els usuaris per nodrir-se de missatges, fotos i vídeos, també els podia demanar que traduïssin la web, mitjançant una aplicació per fer-ho dins de la mateixa plataforma. I va colar: en poques setmanes va quedar a punt per publicar la versió espanyola de Facebook. El sistema els va funcionar tan bé que el van aplicar a molts altres idiomes, i al desembre ja en tramitaven la patent.

El crowdsourcing aplicat a la traducció consisteix en això: posar a disposició dels teus usuaris les eines digitals que necessiten per traduir ells mateixos el teu producte al seu idioma. Es trien les paraules més significatives i freqüents del document i es demana a tothom que proposi la seva traducció o que voti per una de les que algú ha proposat abans. La versió més acceptada guanya i s'adopta per formar el glossari del projecte. A continuació s'aplica aquest glossari a la resta del contingut, es trosseja en fragments petits -paràgrafs, frases- i es repeteix el procés. El resultat és el que surt publicat.

Eines de traducció

Les eines industrials d'assistència a la traducció -DejaVu, Trados, Translation Manager- ja apliquen aquest procediment, però només hi intervenen traductors professionals. Els traductors automàtics -com el de Google- també van ajustant les seves respostes comparant les versions en diversos idiomes de les pàgines web que conté el seu immens arxiu.

En canvi, en les traduccions assembleàries -expressió que agafo de Quim Monzó- com la de Twitter també hi intervenen usuaris que hi posen molt bona voluntat, però sovint no tenen experiència en l'ús d'aquestes eines, que fan més difícil veure el context. Per això, el que en uns llocs de la web és un tuit, en altres es diu piulada , i segons la quantitat de persones que reenvien el teu tuit, el que han fet es retuitejarte o repiular-te. També hi ha un excés de majúscules inicials, calcades del text original anglès, i construccions excessivament literals, que amb una revisió podrien sonar molt més catalanes. Alguns casos arriben a afectar la funcionalitat del servei: el vía que s'afegeix automàticament al final dels tuits que es generen quan fem clic al botó de Twitter per enviar un article s'ha convertit en a través de , ocupant sense necessitat sis caràcters més dels valuosos 140 que té com a màxim un tuit.

Afortunadament, els serveis web són organismes dinàmics que van afegint i modificant funcions, i aquestes també s'hauran de traduir. Els 5.000 voluntaris que han participat fins ara, i els que s'hi vulguin afegir, poden seguir aportant traduccions a la plataforma, i les correccions que assoleixin prou acceptació acabaran aflorant públicament. Més encara quan es posin en marxa els projectes de traducció de les aplicacions per a dispositius mòbils, molt importants perquè 6 de cada 10 usuaris de Twitter ja hi accedeixen des de terminals de butxaca.

Resultat raonable

I, en tot cas, cal dir que el resultat obtingut fins ara no és pitjor que el de moltes traduccions comercials de productes i serveis que empreses d'altres llocs del món compren a agències globals que les subcontracten a agències locals que les encomanen a traductors poc qualificats, disposats a acceptar els honoraris que queden un cop descomptats els marges de tants intermediaris. I no és estrany veure productes de baix cost amb el manual traduït amb Google Translate. És el signe dels temps.

Sigui com sigui, els sistemes de traducció mitjançant crowdsourcing són una indústria en expansió. Les agències comercials ja els fan servir per subhastar feines entre traductors. I els creadors de serveis d'internet poden contractar aplicacions com Smartling i Get Localization per oferir als seus visitants l'opció de traduir-se ells mateixos la web. OneSky ofereix el mateix, però als creadors d'aplicacions mòbils, un segment que no para de créixer.

El català és el primer idioma que Twitter adopta sense que hi hagi un estat al darrere. La fita ens farà molt més visibles com a comunitat diferenciada a Silicon Valley, que és on es cou el futur immediat de la xarxa. Cal tenir en compte que moltes de les empreses emergents d'internet comparteixen un cercle relativament reduït d'inversors, i si ells veuen que una de les seves participades amplia amb èxit el seu abast lingüístic, incitaran les altres a imitar-la. Ahir es va saber que Tumblr, una altra important xarxa de microblogs, té previst obrir la versió en català aquest mateix 2012. Al darrere podrien anar serveis com LinkedIn, Instagram i WhatsApp. Només cal que els seus usuaris es proposin fermament aconseguir-ho.