'El Mundo' perd el seu artífex
Barcelona.El Mundo viu avui el seu dia més convuls, amb la celebració d'un consell d'administració extraordinari durant el qual s'ha d'oficialitzar la sortida de qui n'ha estat director des de la fundació. Pedro J. Ramírez va ser cessat ahir i al vespre n'informava els caps de secció i negociava contra rellotge amb l'editora -la companyia italiana RCS Mediagroup- les condicions de la seva marxa, després de 25 anys en el càrrec i 8.805 números publicats. El que fins avui ha estat el seu número 2 i vicedirector del rotatiu, Casimiro García-Abadillo, el substituirà en el càrrec. Ramírez també deixarà de ser director general d'Unidad Editorial (l'empresa que gestiona El Mundo, l'econòmic Expansión i l'esportiu Marca,entre altres publicacions), però seguirà com a conseller.
No és només una qüestió d'anys el que fa significatiu el relleu al capdavant del segon diari en vendes d'Espanya. El Mundo va ser creat per Pedro J. Ramírez amb una concepció segons la qual el director n'era l'estrella (un model diferent del del seu màxim rival, El País, on els successius directors han tendit a mostrar un perfil públic més baix). A més El Mundo és un diari nascut a partir d'una reacció de protesta: la de l'aleshores jove periodista de la Rioja -tenia 37 anys- quan va ser acomiadat de Diario 16, que també dirigia. Només set mesos més tard de l'acomiadament apareixia la nova capçalera, que es va beneficiar d'una arrencada fulgurant, gràcies entre altres factors a convertir-se en l'oposició mediàtica més abrandada contra el felipisme i a destapar uns quants escàndols vinculats amb el GAL.
Una fusió frustrada el 2012
La marxa de l'artífex del diari ha fet revifar els rumors d'una fusió de la capçalera amb l' Abc, pròxima en l'arc ideològic. Aquesta possibilitat ja s'havia explorat l'estiu del 2012, però no va arribar a bon port, en part per la resistència de Ramírez. Durant aquests dos anys, però, les distàncies en vendes entre els rotatius han tendit a escurçar-se.
També hi ha un component polític en aquesta crisi: en els últims mesos El Mundo havia accentuat les seves crítiques a l'executiu de Mariano Rajoy. I pràcticament cap ministeri se salvava de les invectives dels seus editorials. Això feia que tot i adreçar-se a un target de lectors similars que l'Abc, les línies editorials fossin difícils d'hibridar. I qui ha estat director d'El Mundo fins ara sempre havia defensat l'especificitat del projecte que ell va fer néixer des de zero.
Un altre dels factors que ha pesat en aquest divorci entre RCS Mediagroup i Ramírez és la situació econòmica del diari. A principis del 2007 la matriu italiana es va convertir en l'accionista majoritari (amb un 96%) d'Unedisa, després de desembutxacar 1.100 milions d'euros. Però les expectatives econòmiques no s'han arribat a complir mai: el 2008 va començar la crisi de la premsa que ha fet que el pastís de publicitat de 1.900 milions que es repartien els diaris a Espanya el 2007 ara ja només sigui d'uns 700 milions.
I no són només les pàgines de publicitat. Les vendes d' El Mundo -en sintonia amb la tendència general del sector- han anat baixant des d'aleshores. De fet, només l'últim any ha perdut un 13,8% de les vendes: de 154.628 exemplars diaris el 2012 ha caigut fins als 133.140 el 2013. Ramírez tampoc no ha tingut sort amb el negoci televisiu: adjudicatari d'una de les dues primeres televisions en TDT -Veo TV- va ser incapaç de rendibilitzar-les i finalment va tancar el canal i va rellogar la freqüència a Discovery Max, AXN i 13TV. Però la sentència recent del Suprem que obliga a tancar nou canals de la TDT (incloent-ne dos de Veo) amenaçava també aquesta via d'ingressos.
L'estratègia de Ramírez durant aquest temps ha estat potenciar Orbyt, el seu quiosc digital, i prodigar-se en diversos fòrums del sector com a guru del futur dels mitjans, en una estratègia que s'interpretava també com una manera de seguir reclamant la confiança de l'empresa editora. Tenia a favor seu haver estat líder en espanyol, ja que es va aprofitar de la política conservadora d' El País en la seva aposta digital durant els inicis d'internet. Però RCS necessitava un canvi d'estratègia més radical. L'abril del 2012 ja va injectar 500 milions d'euros al diari per evitar que fes fallida: eixugava així cinc anys de grans pèrdues (només el 2011 va perdre 330,8 milions, abans d'interessos i impostos). L'última maniobra de Ramírez per renovar l'interès per la branca digital del diari va ser un rellançament total de la web, a principis de novembre.
És aquesta situació negativa la que fa que els socis italians vegin amb bons ulls la fusió, ja que tenen les altres línies de negoci sanejades. I Vocento, l'editor d' Abc, també s'hi podria posar ara més de cara que fa dos anys, un cop resoltes les lluites internes que enfrontava dos blocs dins del consell d'administració del grup.
