Cuina 1714: el tricentenari també es menja
Els responsables del tricentenari presentaven ahir la iniciativa Cuina 1714, amb la qual es vol popularitzar part del receptari de fa tres segles
BarcelonaLa memòria històrica també pot exercir-se des del paladar. Els responsables del tricentenari presentaven ahir la iniciativa Cuina 1714, amb la qual es vol popularitzar part del receptari de fa tres segles. L’objectiu és que els restaurants que són en indrets rellevants de les rutes del tricentenari puguin incorporar alguns plats significatius a les seves cartes, com a manera de complementar l’oferta cultural.
El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, va participar en la presentació de la proposta. Ho va fer recordant Manuel Vázquez Montalbán. “El que expressa millor la identitat d’un poble és la seva cuina. És un element patrimonial que, a més, aporta coneixement de l’entorn i valors culturals”. Mascarell va destacar que la cuina catalana és, de fet, un testimoni de “bon maridatge entre tradició i creativitat”. A més, pel titular de Cultura, la cuina “fomenta els llaços comunitaris i crea prosperitat, ja que alimenta l’economia i crea llocs de treball”.
L’acte va comptar també amb un dels comissaris del tricentenari, el comunicador Miquel Calçada, que va destacar que “Cuina 1714 és una oferta gastronòmica de primer ordre”, al marge del valor cultural que té. I va reivindicar l’exitosa “cuina moderna catalana” com a hereva “de la cuina tradicional”.
Tot tipus de plats
De moment ja hi ha 25 restaurants que s’han adherit a la proposta i ofereixen alguns dels 22 plats proposats. Panada de carn, panadons d’espinacs, carbassa a la morisca, cebes farcides (de cols, cebes, carbassons...) o perdiu amb farcellets de col són algunes de les menges proposades. I també hi ha postres, com el menjar blanc i els bunyols de cigrons. Les receptes s’han tret de receptaris antics i s’han actualitzat. Els xefs Sergi de Meià, Benvingut Aligué i Elies Vil s’han encarregat d’actualitzar algunes de les receptes de la col·lecció.
L’actualització s’ha fet, a més, tenint en compte els gustos actuals. La direcció tècnica del projecte ha anat a càrrec de la doctora Maria Ángeles Pérez Samper, catedràtica d’història moderna de la Universitat de Barcelona (UB).
