Cazorla: mala sort per als Mossos
No hi ha res millor per agitar la xarxa que una espifiada d'una institució governamental. I aquest cap de setmana n'hem tingut una amb tots els ingredients per ser popular: policia, violència, periodista. Ah, i mala sort per als Mossos: qui els havia de dir que aquell noi barbut que els recriminava com tractaven un ciutadà era periodista? Independentment dels matisos, que cada part accentua a la seva manera i que no ens embolicarem a validar, ni l'una ni l'altra, queda clar que la policia no va saber gestionar el cas: si un ciutadà -periodista, comptable o ferreter- està "alterat" -com ells diuen-, el policia hauria de desalterar-lo en lloc de tibar més la corda.
Amb tot, el més cridaner és com s'ha gestionat la comunicació de l'afer. Bertran Cazorla i el seu entorn han estat hàbils, han espremut la xarxa, han aconseguit dos o tres trending topics i han donat sensació de transparència, especialment amb el vídeo de declaracions del detingut, enregistrat a la sortida de la comissaria i difós a través de YouTube.
La nota de premsa dels Mossos és tot el contrari: frases sense sentit -"un noi que anava acompanyat per un grup de persones": ¿els nois no són persones?-; sobredosi d'eufemismes -"uns agents estaven parlant amb un ciutadà davant de la comissaria de Ciutat Vella, de la localitat de Barcelona, i en aquell moment un noi s'ha acostat als agents i els ha insultat": ¿la policia la fa petar amb els veïns al mig de Ciutat Vella a les sis de la matinada? ¿Un boig els va anar a insultar perquè sí mentre parlaven amigablement "amb un ciutadà"?-; referències que no s'entén on volen anar a parar -"ha agafat un joc de claus i s'ha llançat a sobre d'un dels policies, mentre el colpejava": què hi pinta el joc de claus? Altres fonts indicaven que els havia esgarrapat amb una clau, cosa que Cazorla nega i que la nota oficial dels Mossos no concreta-.
Tot i que a l'oficina de comunicació dels Mossos hi treballen alguns periodistes, sembla que els comandaments no se'ls escolten gaire. Suposo que no calculen que es juguen el prestigi de policia moderna i democràtica en la gestió d'aquests incidents, tant és que siguin bons resolent homicidis o robatoris, que ho són. Potser el periodista contestatari Cazorla -ell va treure a la llum l'homenatge de Llanos de Luna a la División Azul- i el seu entorn són poc representatius, però avui dia tot s'escampa: el ciutadà normal també s'assabenta d'aquests episodis.
