Abduïts per l'iPhone
El meu pare sempre començava a llegir La Vanguardia per la pàgina de les esqueles, per saber qui havia "deixat de fumar" el dia abans. Jo començo cada matinada l'ARA del dia següent (a l'iPad) per la secció El mòbil, els mèdia i jo , on un personatge popular explica els seus hàbits de consum multimèdia. I gairebé dia sí, dia també, m'adormo amb la impressió que el món està infestat d'iPhones. La majoria dels nostres líders d'opinió fa servir el mòbil d'Apple, i un dels entrevistats arriba a declarar que "tothom que conec té un iPhone".
De les dades, però, es desprèn que el personatge en qüestió i els seus col·legues mediàtics tenen més aviat poca vida social. Segons Nielsen, al primer trimestre d'aquest any, quatre de cada deu usuaris espanyols de telèfon mòbil disposaven d'un smartphone , i només el 9% eren iPhones, el mateix percentatge que tenien un smartphone Android. La majoria, un 65%, feien servir models amb Symbian, majoritàriament de Nokia. Un altre estudi, el MobiLens de comScore, situa la quota de mercat de l'iPhone a l'Estat al mes d'abril una mica per sobre, en l'11,4%, però encara molt per sota del 58,3% dels Symbian de Nokia.
En els dos casos, les xifres fan referència al conjunt de telèfons en ús. Si es miren les vendes actuals, on la proporció de smartphones és del 60% sobre el total de mòbils, la situació és una mica diferent: la firma GfK reconeix a Apple una participació de mercat del 13% al maig, per darrere de BlackBerry (17%), Symbian (24%) i, sobretot, Android (44%). Si Nokia ha perdut el lideratge no ha estat a favor d'Apple, sinó de Google. Els usuaris d'iPhone són una minoria, selecta i molt visible, entre altres coses perquè qui té un iPhone no deixa passar cap ocasió per exhibir-lo.
En canvi, llegint els mitjans, un s'emporta una impressió molt diferent. La premsa americana escombra descaradament cap a casa. Una publicació generalista com el setmanari Time il·lustra un article sobre la relació (o no) entre mòbils i càncer amb fotos de tres telèfons europeus i cap d'americà, encara menys un iPhone. Hi ha webs d'economia que pretenen donar la volta a la indiscutible victòria de Nokia sobre Apple en la reclamació sobre patents que es va resoldre fa uns dies i afirmen que el fabricant finlandès ha d'estar molt tocat si el seu futur depèn dels ingressos que li aporti l'acord amb l'empresa de la poma. Un fervor per les marques de casa que la premsa europea no ha practicat mai, sobretot alguns mitjans i blogs d'aquí que es limiten a repetir i amplificar sistemàticament el que publiquen TechCrunch o Engadget sense comprovar si és aplicable a aquesta banda de l'Atlàntic.
La presència desproporcionada de l'iPhone en els sectors dels mitjans de comunicació i les agències de publicitat ha donat lloc a una curiosa anomalia: la majoria dels serveis d'informació i de les aplicacions per a mòbils s'han creat per al telèfon d'Apple i han deixat fora la majoria dels usuaris de smartphone i han renunciat inicialment a un mercat que els podria haver resultat més lucratiu: segons InnerActive, la publicitat en mòbils Nokia és un 76% més efectiva que la mitjana de la indústria. Es diu que els usuaris d'iPhone fan servir internet més que la resta, però és que són els que troben més serveis a la seva mida. Un peix que es mossegava la cua fins ara, quan tothom corre a adaptar el seu contingut a Android, que puja amb una força enorme.
A qui més li convé centrar-se en el segment de privilegiats és a Apple: segons Strategy Analytics, l'empresa de Steve Jobs va vendre durant el primer trimestre de l'any el 5% del total de mòbils al món, amb els quals va facturar el 20% del conjunt del sector i, encara més important, hi va recollir el 55% dels beneficis. L'iPhone és molt rendible: el seu preu mitjà a l'engròs (446 euros) és 7,3 vegades el d'un mòbil Nokia (61 euros) i, de fet, ha pujat un 5% en un any, malgrat els rumors que abans de final d'any veurem un iPhone més econòmic.
No m'interpretin malament: quan algú em consulta quin mòbil s'ha de comprar, acostumo a recomanar-li un iPhone si se'l pot permetre i no l'ha de fer servir gaire per escriure. El telèfon de la poma és insuperable en facilitat d'ús, i el seu desavantatge en funcionalitat respecte als models Android desapareixerà a partir del setembre, quan una nova versió del programari incorporarà moltes funcions inspirades precisament en les d'Android i BlackBerry. Però cal ser conscient que hi ha una majoria silenciosa que encara no ha estat abduïda pel mític camp de distorsió de la realitat de Steve Jobs, sigui perquè no se'l creu o perquè no ho pot pagar.
