El castellà, oficial a la Catalunya independent? Veus a favor i en contra

BarcelonaEl debat sobre si el castellà hauria de compartir l'oficialitat amb el català en una Catalunya independent el va obrir el febrer del 2012 el periodista Eduard Voltes en dos articles a l'ARA ['En castellà també, sisplau' i 'En castellà també, sisplau [i 2]']. "Defenso que, en el camí cap a la victòria, el catalanisme ha d'abraçar la llengua castellana", sosté Voltes.

El maig del 2013, unes declaracions de la presidenta d'Òmnium Cultural van reobrir la polèmica. "Dos idiomes oficials en un mateix país és una mica estrany. Jo no reclamaria la cooficialitat del castellà", va dir Muriel Casals. L'escriptor i articulista de l'ARA Sebastià Alzamora la va replicar en dos articles ['Constantino Romero i Muriel Casals' i ' Una altra nota sobre el castellà cooficial'] que van tenir centenars de visites i comentaris dels lectors. Recollim algunes de les opinions més significatives al voltant de la qüestió.

Català i castellà, llengües cooficials

• Eduard Voltes, periodista [article a l'ARA]: "El futur estat català no es pot construir sobre la base de l'al·lèrgia a la diversitat interna, sinó de la seva plena assumpció, perquè en cas contrari esdevindrà inviable. El que proposo és neutralitzar aquest risc des d'ara mateix, fer un pas endavant i assumir el castellà com una cosa pròpia".
• Sebastià Alzamora, escriptor [article a l'ARA] "En un país en què més del cinquanta per cent de la població té el castellà com a llengua mare, què volem, que el partit espanyolista de torn guanyi les primeres eleccions després de la proclamació de la independència? O que sigui la segona força?".
• Artur Mas, president de la Generalitat [entrevista a 'La Vanguardia']: "El castellà seguirà sent idioma oficial i d'aprenentatge obligatori a les escoles catalanes. Aquí no canvia altra cosa que un estatus polític perquè [...] els set milions i mig de ciutadans de Catalunya visquin millor".
• Oriol Junqueras, president d'ERC [article a 'El Periódico']: "Deixem-ho clar d'entrada: a la Catalunya independent el català serà la llengua pròpia i oficial del país, la llengua comuna de tothom, però el castellà també serà oficial a la República Catalana". [Entrevista a Vilaweb]: "Atesa la realitat del país, no costa gens que el castellà també sigui oficial en el sentit que, si un ciutadà castellanoparlant vol un document o vol escriure una carta ho pugui fer en castellà. No caldria, sinó. I qui hi estigui contra, que vagi a passejar pel país i que ho expliqui".
• Joan Herrera, secretari general d'ICV [qüestionari a Racó Català]: "Nosaltres pensem que el castellà és patrimoni de Catalunya, per tant, hauria de ser cooficial, tot i tenir present que el català sigui la llengua pròpia de Catalunya".
• Imma Tubella, exrectora de la UOC [article a l'ARA]: "Una Catalunya independent hauria de tenir el català com a llengua nacional, clarament i sense cap dubte; el castellà, com a llengua cooficial, i l'anglès, com a llengua vehicular global".
• Albert Branchadell, doctor en filologia catalana [article a l'ARA]: "Si Kosovo, amb una població sèrbia tan exigua, ha hagut de reconèixer l'oficialitat del serbi, què fa pensar que Catalunya, on la meitat de la població parla habitualment castellà, podrà passar per alt la pressió internacional i sobretot la de la RdE [un membre de la Unió] perquè el castellà mantingui la seva oficialitat?".
• Francesc X. Vila, professor de sociolingüística de la UB [article a l'ARA]: "En aquest escenari, el més versemblant per a una Catalunya independent, tant el català com el castellà i l'aranès tindrien funcions oficials, per bé que no idèntiques" [...]. "Una de les novetats del nou estat seria que desapareixeria l'obligació constitucional que tots els ciutadans sàpiguen castellà, entre altres coses perquè en el moment de la independència aquesta exigència seria difícil de sostenir per al català".
• Oriol Lladó, periodista [tuit]: "El castellà, una llengua més en la República Catalana? Em costa imaginar-m'ho des de Badalona. No és qüestió tàctica, sinó d'entendre què som".

Només el català llengua oficial

• Muriel Casals, presidenta d'Òmnium Cultural [entrevista al 3/24]: "Dos idiomes oficials en un mateix país és una mica estrany. Jo no reclamaria la cooficialitat del castellà".
• Joaquim Arenas i Sampera, pedagog [article a l'ARA]: "La societat del possible estat català tindria una llengua comuna i pròpia i una cultura també comuna. Alhora, tindria manifestacions de cultura diverses que, per ser viscudes i expressades per ciutadans catalans d'origen diferenciat, també formarien part de l'àmbit general de la cultura de Catalunya. [...] No cal renunciar a res, i menys abraçar com a propi allò que ens amenaça i engoleix".
• Albert Pla Nualart, cap de Llengua de l'ARA [article a l'ARA]: "Anar cap al monolingüisme oficial no és gens fàcil, fins i tot potser és utòpic. Respecto molt qui per estratègia o conviccions no el plantejaria mai com a meta. El que és inadmissible i infantil és fer trampes. Fer veure que no sabem que el preu d'institucionalitzar aquest bilingüisme pretesament simètric és la lenta dissolució del català. Pot ser un preu raonable per preservar la convivència. Però no ens enganyem ni vulguem enganyar: suposa tenir a la llarga una llengua local, residual i antropològica per als actes simbòlics, i una altra d'universal per viure el dia a dia".
• Juan Carlos Moreno Cabrera, catedràtic de lingüística general a la Universitat Autònoma de Madrid [entrevista a l'ARA]: "Seria un gran error que el castellà fos llengua oficial, perquè això seria utilitzat en contra del català, seria una amenaça contínua. Tot i així, s'hauria de mantenir el castellà dins la planificació lingüística amb l'objectiu de projectar una visió de l'idioma més americà i menys espanyol. No es pot deixar el castellà només en mans d'Espanya".
• Jaume Clotet, periodista [tuit]: "Jo acceptaria que el castellà fos oficial durant un període de temps (20 anys) o en un àmbit territorial concret. Oficial, però amb límits".
• Alfons López Tena, secretari de Política Institucional de SI [entrevista a TV3]: "Quan hi ha una situació de diglòssia, la que surt perdent és la llengua més feble. El castellà ha de tenir tots els drets reconeguts, però no el caràcter de llengua oficial; la llengua de cohesió comuna, d'entesa, ha de ser el català".

Cap llengua oficial

• Salvador Cardús, sociòleg [article a l'ARA]: "El català, és clar, llengua pròpia i comuna del nou estat; cap llengua oficial −una categoria fosca per a una cosa tan viva com una llengua−, i un compromís radical a favor de la diversitat lingüística, un dels principals actius culturals i econòmics del país".
• Vicent Partal, periodista [editorial a Vilaweb]: "Com que el debat torna a ser intens, vull proposar que cap llengua no tinga la consideració d'oficial i que el sistema lingüístic del país es regesca com en alguns dels estats més avançats del món i no pas com s'ha regit tradicionalment a Espanya. Que el català siga llengua nacional, que cada institució concreta puga proposar un règim lingüístic diferent i que oferim a Espanya una convenció lingüística, però basada en la igualtat dels dos estats i no en la imposició històrica del castellà".

L'opinió dels lectors de l'ARA

Un recull dels comentaris publicats als articles de l'Ara.cat

• Enric X [lector de l’ARA]: "El castellà no té un territori, no pot ser cooficial o tindrem les mateixes televisions en espanyol que tenim ara! L'estatus del castellà, gallec, àrab ha de tenir, i no és poc, les garanties que dóna un estat democràtic als ciutadans d'altres llengües. Però mai cooficialitat del bilingüisme".
• Johan Redbull [lector de l’ARA]: "En el cas d'una república catalana independent, si establim la cooficialitat de les dues llengües estarem donant base legal que es pugui qüestionar la immersió i deixar d'afavorir el català".
• Mercurial [lector de l’ARA]: "Ja sabeu per què en la seva immensa majoria els immigrants extracomunitaris no aprenen ni tan sols una miqueta de català? Doncs perquè el castellà el tenen per fer qualsevol tràmit oficial, oi que és així?".
• Cogito BCN [lector de l’ARA]: "Els que defensen l'oficialitat del castellà semblen creure que la alternativa n’és la prohibició".
• Jaumemascar [lector de l’ARA]: "Jo també crec que ha de ser cooficial, tret que vulguem fer com els que tan critiquem: negar una realitat social".
• Somdedalt [lector de l’ARA]: "La futura Constitució de Catalunya –deixem-nos d'Estatutets– hauria de dir el següent: 'La llengua de Catalunya és el català', i a partir d'aquí s'obre un ventall molt ampli de llengües parlades a Catalunya de forma totalment normal, ja que l'evolució social d'aquesta nació està fent variar el tarannà de la societat catalana".
• Taral·lirot [lector de l’ARA]: "Si associem sobiranisme a 'català, única llengua oficial', perdrem el referèndum per golejada i farem un ridícul espantós. És molt bonic i romàntic, això de somiar una Catalunya monolingüe, però si volem ser independents hem de tocar de peus a terra i treballar al costat de (i no contra) la gran majoria de ciutadans catalans que tenen el castellà com a llengua materna".
• Jamebada [lector de l’ARA]: "La veritat és que jo mai dels mais he vist un sol castellanoparlant (ni dels que viuen a Catalunya ni dels que viuen a fora, i en conec un munt) que es pensés que en una Catalunya independent el castellà seria oficial i això no els feia ser-ne més o menys partidaris". "A Bèlgica, pocs valons saben neerlandès, i el mateix passa amb el francès per als flamencs. Cada llengua és oficial al seu territori i estudiada com a llengua estrangera per l'altra comunitat. El mateix passa a Suïssa... Aquests models haurien pogut ser exemples per a Espanya (estat amb territoris amb llengües pròpies diferents) però no a Catalunya (llevat de si ho apliquem amb l'occità de la Vall d'Aran), ja que el castellà no és una llengua pròpia de Catalunya, sinó que s'hi parla perquè va haver-hi una immigració massiva en un moment històric en que no es va poder integrar lingüísticament al país".
• Miquel López [lector de l’ARA]: "Jo no sóc castellanoparlant indignat, però si castellanoparlant, i com l'articulista, considero que seria una errada de primera magnitud que una Catalunya independent atorgués al castellà el mateix estatus jurídic que a l'anglès o a l'àrab. Això seria interpretat per molts –encertadament o no– com un desig de revenja".
• Lluís Vilarroig [lector de l’ARA]: "El bilingüisme és una fal·làcia. Molts experts asseguren que qualsevol sistema multilingüe acabarà amb la pràctica desaparició de totes les llengües menys una. Perquè arriscar-nos? Quina necessitat de defensa té una llengua tan poderosa?".

Què entenem per 'llengua oficial', 'llengua pròpia' i 'llengua comuna'? Elvira Riera ho aclareix en aquest article

• Llengua oficial: la llengua usada vàlidament pels poders públics.
• Llengua pròpia i llengua nacional: una llengua que identifica una nació i la distingeix d'altres.
• Llengua comuna: una llengua compartida pels ciutadans que és també llengua dels usos públics i els permet exercir la ciutadania.

En podeu trobar més reaccions en aquest Storify del periodista Oriol Lladó.