9-N, abans i després: set diferències entre la consulta i el procés de participació

BarcelonaL'escenari polític a Catalunya ha canviat molt des que el passat 27 de setembre, no fa ni tan sols un mes, Artur Mas va signar el decret de convocatòria de la consulta del 9-N. La unitat es va trencar en una convulsa cimera al Palau de Pedralbes i el president de la Generalitat va comparèixer el 14 d'octubre per anunciar la seva alternativa a la consulta pactada per CiU, ERC, ICV-EUiA i CUP: un procés de participació sense registre previ de votants que mobilitzaria 20.000 voluntaris i que comptaria amb 600 punts de participació.

Això va suposar un gir respecte als plans previstos al departament de Governació, comandat per la vicepresidenta Joana Ortega, que el 28 de setembre va comparèixer per donar els detalls del 9-N. Aquest dimecres ho ha tornat a fer per presentar els detalls de la jornada de participació del 9-N, que en cap cas ha definit com a consulta. "Ens estan observant amb lupa per tenir el tall de veu que permeti al govern espanyol impugnar-ho tot un altre cop", assenyalaven fonts del Govern un cop acabada la compareixença. A l'executiu català tenen present la bel·ligerància immediata que el Tribunal Constitucional (TC) va mostrar amb el decret de convocatòria i la llei de consultes, suspesos "a velocitat supersònica", com va definir Mas.

La consulta del 9-N, desada definitivament en un calaix tot i les queixes d'ERC i ICV-EUiA, ha donat pas a un procés de participació. Amb arquitectures, xifres i pressupostos diferents, repassem la distància que hi ha entre dues iniciatives que han de suposar un pas endavant en el procés sobiranista.

1. Punts de votació

A la consulta del 9-N hi havia locals oberts i meses per votar a tots els municipis de Catalunya, un total de 947. En aquest nou procés de participació, això no serà així. Hi ha nou ajuntaments que, per raons diverses, no col·laboraran amb la jornada que prepara el Govern, que comptarà amb punts de participació a 941 pobles catalans. La comunicació amb els consistoris ha estat "directament amb els alcaldes", segons assenyalen a l'ARA fonts coneixedores de les converses, i s'han evitat els secretaris municipals i els interventors. Dos col·lectius que, segons els va recordar per carta la delegada del govern espanyol a Catalunya, María de los Llanos de Luna, estan "obligats" a complir amb la legalitat espanyola. "La missiva va ser demolidora", sostenen fonts de CiU.

A la consulta anterior hi havia 2.718 locals disponibles, 8.310 meses, 10.800 urnes encarregades i set milions de sobres. A la jornada de participació del 9-N hi ha 1.255 locals de participació amb 6.430 "punts de participació", que vénen a ser les meses. Ortega s'ha guardat molt de no anomenar-los així en la roda de premsa per temor de les represàlies de l'Estat. A Barcelona hi haurà 89 locals i a Badalona, on governa el PP, n'hi haurà 14, per citar dues de les ciutats amb més habitants de Catalunya.

Per als 9 pobles que no tindran local de participació, el Govern treballa en mecanismes per tal que els ciutadans que hi viuen tinguin possibilitat d'emetre el vot. El municipi més gran que no compta amb punts de participació és Horta de Sant Joan, que té 1.200 habitants.

2. El paper del voluntariat

La principal diferència entre una i altra convocatòria és que la primera es basava en el poder de l'administració –com qualsevol contesa electoral– i la segona es fonamenta en el voluntariat. El 9-N original tenia revist mobilitzar 24.390 membres titulars de les meses i 48.780 suplents, a més de 4.384 representants de l'administració i 1.000 coordinadors municipals. La convocatòria nova del 9-N requeria 20.000 voluntaris, segons va explicar Mas fa una setmana, i aquest matí ja s'ha arribat als 30.231. El registre de participants es tancarà dilluns vinent a les dotze del migdia.

Aquests són els cinc tipus de voluntaris que hi ha previstos per al procés de participació, que coneixeran la seva funció específica el proper dia 30:

- Membres de les meses: Ja siguin presidents o locals de mesa, hauran d'identificar les persones que volen participar, registrar-les, facilitar el dipòsit de les paperetes a l'urna, comptabilitzar les paperetes de les diferents opcions una vegada hagi finalitzat la jornada de participació, signar l'acta de la jornada de participació i preparar la documentació de la jornada de participació un cop hagi finalitzat. El president o presidenta haurà d'estendre l'acta de la jornada de participació i solucionar les incidències que es produeixin.

- Gestor de mesa: Haurà de comprovar que el material de participació està disposat adequadament, donar suport a la constitució de les meses i prestar-los suport durant la jornada, informar de les dades de participació a les 13.00 i a les 18.00 hores i comunicar els resultats provisionals al centre de recollida d'informació un cop finalitzada l'avaluació provisional. També haurà de recollir la documentació i la còpia de l'acta de la jornada de participació ciutadana de cadascuna de les meses assignades un cop finalitzada l'avaluació provisional i lliurar-la al coordinador del procés de participació, custodiar el full de transmissió de dades de cadascuna de les meses fins a la mitjanit del dia de l'avaluació definitiva i regular les cues d'accés a les meses de participació i resoldre les incidències que estiguin al seu abast.

- Coordinador del procés de participació: N'hi haurà als locals amb diversos punts de votació i haurà de coordinar els gestors, comprovar que hi siguin tots abans de la constitució de les meses de participació i suplir possibles absències, disposar de la llista de telèfons dels voluntaris suplents i mobilitzar-los si cal, organitzar les cues que es puguin ocasionar en l'accés a les meses, recollir la documentació del procés de participació de tots els gestors de mesa del local i lliurar-la a la persona responsable, i comunicar qualsevol incidència que afecti el normal desenvolupament de la jornada o problemes d'ordre públic als cossos de seguretat.

- Voluntari suplent: Hauran d'estar disposats a donar cobertura a les possibles incidències que puguin sorgir relacionades amb els membres de les meses –president o vocals– i els gestors de mesa.

- Coordinadors dels espais de participació: Són els màxims responsables dels locals, els obriran i tancaran, i s'encarregaran de les indicacions i senyalitzacions i de coordinar la seguretat.

3. El calendari

Tot el que penjava del decret de convocatòria, i això inclou els terminis de vot anticipat i altres tràmits, està suspès després de la decisió del TC. El 9-N primigeni plantejava la possibilitat de votar de forma anticipada per dipòsit entre el 20 i el 25 d'octubre als següents col·lectius: treballadors essencials mobilitzats el 9-N, persones amb nivell de dependència acreditat, persones amb comunicació d'hospitalització, persones internes en centres penitenciaris o centres de menors, residents permanents a l'estranger i residents temporals a l'estranger.

El vot anticipat, en la jornada de participació prevista pel Govern, no existeix en la mesura que no hi ha un registre de votants previ per temor de la prohibició de l'Estat. En aquest cas, però, es podrà votar en un termini de quinze dies posteriors al 9-N. Els resultats provisionals es coneixeran el dia 10 de novembre i els definitius se sabran un cop acabi tot el recompte.

4. Pressupost

El pressupost de l'anterior convocatòria era de 8,86 milions d'euros. Ortega no ha concretat aquest matí quina era la previsió per a la jornada del 9-N, però ha indicat que seria "inferior".

5. Registre de participants

És una de les parts clau de la nova convocatòria. Com que no hi ha cens previ, els participants s'han de registrar un cop arribin al punt que els pertoqui, que els serà anunciat a través de la pàgina web de la jornada a partir del dia 29 d'octubre en funció de l'adreça que figuri al seu DNI. "No es parteix de cap registre previ, ni el Govern gestiona cap dada de caràcter personal. El registre es completa amb la voluntarietat de totes les persones que hi participen", ha assenyalat la vicepresidenta aquest matí.

El cens de l'anterior consulta era de 5,4 milions de catalans, una xifra que es manté per a aquesta convocatòria. Per al 9-N primigeni hi havia inscrits 2.457 catalans residents a l'estranger.

6. Comissió de control

La consulta del 9-N comptava amb una comissió de control integrada per set juristes que no es farà servir en la jornada de participació. Ortega s'ha limitat a mostrar-se predisposada, com vol el bloc d'esquerres –especialment la CUP–, a bastir un organisme que vetlli per les garanties democràtiques del procés. El dia que Mas va anunciar la seva alternativa a la consulta ja va avançar que es crearia un consell general de participació per "garantir" la transparència.

Pel que fa als observadors internacionals, Ortega ha explicat que s'estan "rebent peticions" i que se'ls posarà les "condicions" adequades per tal de fer la seva feina el 9-N.

7. Catalans a l'estranger

Ortega ha explicat que hi haurà 14 locals a l'estranger per a aquells catalans que no siguin a Catalunya el dia de la jornada de participació. Aquests 14 locals seran a les ciutats següents: Berlín, Londres, Brussel·les, Nova York, San José (Estats Units), Hong Kong, Tòquio, Copenhaguen, Mèxic, Bogotà, Milà, Sydney, Buenos Aires i Mont-real. En totes aquestes ciutats es podrà participar en les oficines d'ACCIÓ o bé a les delegacions de la Generalitat.

Els catalans i les catalanes residents a l'exterior que vulguin votar a Catalunya i que no tinguin un DNI en què consti l'adreça de residència en un municipi de Catalunya poden participar en la seu habilitada al Palau Robert de Barcelona.