Primer test contra el canvi climàtic
Arrenca a Lima la cimera de l’ONU que ha de posar les bases d’un nou acord internacional a París
Barcelona“El que passi en aquest any que queda per a la cimera de París [el desembre del 2015] determinarà la qualitat de vida de les futures generacions més que cap altre fet que hagi passat mai”. Així de contundent va ser la secretària executiva sobre Canvi Climàtic de l’ONU, Christiana Figueres, quan va presentar la COP20, la vintena cimera anual contra el canvi climàtic que arrenca avui a Lima (Perú). Una trobada que ha de servir per posar les bases per a la cimera de l’any que ve a París, on s’han de fixar compromisos internacionals concrets post-Kyoto. “Hi anem amb vent a les veles”, va dir Figueres, que va assenyalar l’impuls social rebut en la cimera de l’ONU del setembre -quan milers de persones van sortir als carrers de Nova York i altres ciutats per reclamar accions urgents contra el canvi climàtic- i altres elements per a l’optimisme, com l’evidència “econòmica sobre l’alt cost que tindria la inacció” i els avenços en “compromisos polítics”.
Certament, la cimera de Lima arriba just després d’un acord històric entre els Estats Units i la Xina, els dos països més contaminants del món. El primer ha duplicat el seu compromís de reducció d’emissions de CO (fins al 26%-28% per al 2025, respecte del 2005) i el segon es va comprometre per primera vegada a deixar d’augmentar les emissions. Això sí, a partir del 2030.
Alerta dels científics
Però, tot i el pas positiu, tots els analistes coincideixen que és un acord clarament insuficient. “Resulta gairebé un insult [dir que fins al 2030 la Xina no frenarà les emissions: emet el 26% del CO mundial] perquè abans d’aquesta data els acords es poden trencar i perquè genera frustració veure que no hi ha un convenciment real del problema tan greu que tenim”, diu el cap de la unitat de dinàmica i impacte climàtic de l’Institut Català del Clima (IC3), Xavier Rodó. L’investigador alerta que fins i tot si avui s’acordés deixar d’emetre CO, és a dir, reduir totes les emissions a zero, “la temperatura del planeta augmentaria igual en dos graus” a causa de totes les emissions acumulades fins ara. Per això Rodó diu que caldria no només reduir emissions sinó “ser proactius i retirar CO de l’atmosfera”.
L’escenari d’un augment de 2 ºC (respecte de l’època preindustrial: actualment ja s’ha pujat 0,8 ºC) és el que les cimeres de l’ONU intenten evitar, ja que generaria efectes desvastadors en el planeta, des de pèrdua d’espècies fins a reducció de cultius i impactes en la salut humana.
En aquest sentit, Figueres va destacar com a positiu que el COP20 arribi un cop acabada la feina del Grup Intergovernamental sobre Canvi Climàtic (IPCC), el grup de savis de l’ONU que per primer cop deixa clara la responsabilitat humana en l’escalfament global i posa en negre sobre blanc els seus efectes.
Però, tot i les alertes científiques, la cimera que arrenca avui a Lima té com a objectiu acordar simplement l’índex del tractat internacional que s’hauria de tancar a París el 2015. “El més complicat està sent incloure-hi un punt que parli de compromisos de compliment obligatori per reduir emissions a partir del 2020”, explica l’assessor en polítiques mediambientals Frederic Ximeno. És a dir, la discussió radica encara en si hi haurà o no reduccions obligatòries d’emissions, amb mecanismes de sanció, mentre que a París s’haurien de posar xifres a aquests compromisos.
Els Estats Units i la Xina són precisament els més bel·ligerants pel que fa a qualsevol compromís vinculant. “La Xina encara prioritza el creixement i reclama tenir en compte les emissions històriques: diuen que Occident porta molt més temps contaminant”, apunta Ximeno. I els EUA tenen el problema de tots els tractats vinculants: han de ser aprovats pel Congrés, que ara mateix -com recordava fa poc l’economista Paul Krugman- està “controlat pels negacionistes del canvi climàtic”.
A més de posar les bases per al tractat que s’ha d’assolir a París, la cimera de Lima “haurà de parlar també de reduccions d’emissions abans del 2020”, diu Ximeno, per quan hi ha compromisos voluntaris d’alguns països “encara insuficients”. Segons l’ONU, cal reduir un 18% les emissions actuals abans del 2020. Aquesta primera setmana se centrarà en debats tècnics, i els ministres de Medi Ambient hi aniran la setmana que ve. A París s’espera que la reunió sigui a nivell de caps d’estat.
