La crisi i la inestabilitat política condemnen les empreses italianes

The New York Times / Guidonia (Itàlia)L'Emanuele Tedeschi s'espolsa les serradures de les mans mentre observa amb nostàlgia la cavernosa fusteria que ha sigut de la seva família durant dues generacions. Les grans màquines que acostumaven a treballar sense parar per fabricar tot de mobles fets a mida per a cases particulars, palaus romans i fins i tot el Vaticà ara estan aturades enmig d'una sala gairebé desproveïda de treballadors.

"Fa un any i mig, el soroll de la producció era tan fort que havies de cridar perquè et sentissin", explica Tedeschi mentre camina entre llistons de fustes nobles apilats que esperen fer algun servei.

Des que, l'any passat, va entrar en vigor el pla d'austeritat que el govern va dissenyar per protegir Itàlia de la crisi del deute europeu, l'economia ha caigut en una de les pitjors recessions dels països de l'eurozona, i les comandes de Tedeschi, paral·lelament, gairebé s'han esvaït. Tot i això, la seva empresa, Temeca, encara no ha tancat. Per ara.

Però dels sis milions d'empreses italianes, moltes han vist com el seu negoci se n'anava en orris. I és que des de l'inici de la crisi del deute, han tancat 1.000 companyies per dia de mitjana a Itàlia, la majoria petites i mitjanes, que representen la columna vertebral de l'economia italiana, de 1.500 milions d'euros, la tercera de l'eurozona.

La situació s'ha complicat després de les eleccions del febrer, que van deixar un Parlament i un Senat ingovernables. "Sense ningú governant el país, hi haurà més paràlisi i, per tant, això empitjorarà", diu Tedeschi, de 29 anys, i llança una mirada de preocupació a la seva dona, de 23 anys, i al seu fill. L'ajuden a complir el degoteig de comandes, ja que ha hagut d'acomiadar 6 dels 11 treballadors a temps complet que tenia a mitjans del 2011.

El nou govern provisional, que està previst que juri els càrrecs d'aquí poques setmanes, difícilment tindrà prou força per fer reformes que fomentin el creixement, un dels màxims problemes tant per a Itàlia com per a Europa i una tendència que podria trigar temps a capgirar-se.

"Això posa de manifest que és molt probable que a Itàlia li passi el mateix que al Japó, que pateixi una dècada de creixement molt lent", argumenta Kenneth S. Rogoff, professor de la Universitat Harvard i ex economista en cap del Fons Monetari Internacional. "I planteja doloroses qüestions, com l'estabilitat a llarg termini del creixement a la zona euro".

I amb la Unió Europea com a soci comercial majoritari dels Estats Units, els problemes que ofeguen l'economia europea es noten cada vegada més a l'altra banda de l'Atlàntic. Però segons Rogoff, la inestabilitat italiana difícilment es notarà als mercats globals. Tot i això, incrementa l'espectre de la crisi europea, i sens dubte farà més difícil per als líders europeus arribar a acords en "el marc de pactes necessaris per estabilitzar el Vell Continent".

Les afliccions de l'economia italiana no són noves: una burocràcia maldestra, unes relacions laborals asfixiants i una forta dependència cap a les empreses de 50 o menys treballadors, que estan lluitant per competir en un marcat global.

El resultat de les retallades

Però els problemes d'Itàlia han empitjorat durant l'últim any, després que el govern tecnòcrata de Mario Monti apugés els impostos i incrementés les retallades. Una de cada dues empreses petites no pot pagar a la plantilla puntualment i l'atur va arribar a l'11,7% al gener (al 38,7% entre els joves).

"El que està passant és humiliant -protesta Tedeschi-. Si un negoci com el meu s'ha de tancar, és que ho haurà de fer tota la resta. Ens encaminem cap a una guerra financera que ens està a punt d'enterrar. ¿Hi haurà supervivents?"