“No vaig dubtar ni un segon a desplaçar-me fins a Síria”

Kahtanieh (Síria)“He estat a Barcelona quatre vegades i també a Eivissa. M’encanta el Sónar, però el meu festival de música electrònica favorit és el Monegros”, destaca Johan Cosar, un jove suís de frondós cabell canós. Tot i la temàtica de la conversa, el Johan no parla des del reservat d’una discoteca, amb un gintònic a la mà. Ho fa des d’un búnquer protegit amb sacs de terra situat al sud de Kahtanieh, a la província d’Al-Hasakah, a només dos quilòmetres de les primeres posicions de l’Estat Islàmic. “Vaig arribar a Síria el 6 de juny del 2012. Quan vaig veure des d’Europa la situació del meu poble no vaig dubtar ni un segon a desplaçar-me fins aquí”, explica a l’ARA Johan Cosar, un sergent de l’exèrcit suís de 32 anys nascut a Lucarno, al cantó italià. De pares siríacs (cristians ortodoxos del Pròxim Orient) originaris de Midyat, al Kurdistan turc, al Johan li van encarregar la missió de formar, entrenar i comandar el Consell Militar Siríac, una milícia cristiana que combat amb les Unitats de Protecció Kurdes (YPG) contra els jihadistes de l’Estat Islàmic.

El Consell Militar Siríac, juntament amb el cos policial Sutoro (protecció, en arameu), constitueix el braç armat del Partit de la Unió Siríaca, una formació política integrada en l’autogovern del Kurdistan sirià encapçalat pel Partit de la Unió Democràtica (PYD), la branca política a Síria del Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK).

Elizabet Gewriye, vicepresidenta de l’autogovern regional i mandatària del Partit de la Unió Siríaca, explica que “la mobilització i l’ajuda econòmica de la diàspora han sigut claus per a la formació del Consell Militar Siríac”. L’objectiu principal que es persegueix amb la formació d’aquesta milícia és frenar l’èxode de joves cristians cap a Europa i els Estats Units.

Fins ara s’havien documentat nombrosos casos de combatents islamistes d’Amèrica i Europa que han viatjat a Síria per fer la guerra santa, però existia poca informació sobre la mobilització entre la diàspora siríaca i kurda. Siríacs i kurds contra jihadistes.

“Actualment hi ha prop de 40 europeus d’origen siríac lluitant a Síria contra els jihadistes. La majoria provenen de Suècia, Holanda, Alemanya i Suïssa”, indica Sergio Bianchi, cap de Swiss Agenfor Media, un centre de recerca especialitzat en minories i seguretat. “La Unió Siríaca és l’organització que dóna suport logístic a aquests joves cristians perquè puguin arribar a Síria. No és una situació nova, el 2003 siríacs d’origen europeu van marxar a l’Iraq per defensar enclavaments cristians”, detalla Bianchi.

Mobilització kurda

A banda dels siríacs, la diàspora kurda a Europa també s’ha començat a mobilitzar davant la difícil situació que està vivint el Kurdistan sirià, sotmès a un ferotge setge de l’Estat Islàmic. Fa poc s’ha documentat el cas de Mihemed Misto, un jove kurd resident a Alemanya que s’ha desplaçat a la regió de Kobani per unir-se a les YPG. Les milícia kurda a Síria s’està començant a nodrir de kurds que viuen al Vell Continent seguint els passos del PKK, que, des de l’inici del conflicte a Turquia l’any 1984, ha vist com desenes d’europeus d’origen kurd s’han incorporat a les seves files.

Pel que fa als rumors que situen membres d’organitzacions feixistes com Alba Daurada lluitant al costat de les tropes lleials a Baixar al-Assad, Bianchi comenta: “No hi ha constància de la presència de membres de la ultradreta europea combatent a Síria, però sí que sabem de grups feixistes italians que han viatjat a Damasc per mantenir contactes amb el règim”.

La preocupació dels diferents governs i institucions europees ha augmentat a mesura que es van coneixent nombrosos casos de jihadistes que s’han unit a l’Estat Islàmic. “La posició de la Comissió Europea és que tots els combatents europeus que estan lluitant a Síria són percebuts com una amenaça si finalment tornen a Europa. Personalment crec que això és un gran error perquè cada cas és diferent”, comenta Sergio Bianchi. L’analista creu que “Johan Cosar ha de ser declarat convicte per determinats delictes d’acord amb la llei suïssa. Un jihadista, en canvi, serà imputat per altres acusacions”. Davant la gran allau d’europeus que han anat a Síria per lluitar, Bianchi veu necessària “l’elaboració d’una nova llei que solucioni les llacunes legals existents”.

Contraris al règim d’Al-Assad

Malgrat que bona part dels cristians conceben el govern d’Al-Assad com l’únic capaç de fer front als jihadistes, el Consell Militar Siríac s’ha creat al marge de Damasc i ha preferit aliar-se amb les YPG. “Fins a la formació de la nostra milícia l’única opció per defensar els cristians era unir-se a l’exèrcit sirià. El règim inculcava la idea d’«estàs amb mi o contra mi»”, destaca Johan Cosar.

Damasc diu que protegeix les minories, però, per exemple, la Constitució exigeix ser musulmà per optar a la presidència de Síria”, denuncia el milicià suís. “Si el règim canviés la seva actitud cap a les minories i reconegués els drets de kurds, siríacs, armenis, etc., els nostres problemes amb Damasc s’acabarien”, conclou el Johan.