L’ONU demana lleis contra els que s’allisten a l’islamisme radical

Nova YorkEl Consell de Seguretat de l’ONU va mostrar-se ahir unit contra l’amenaça del terrorisme de grups extremistes com l’Estat Islàmic (EI). Els països membres van aprovar una resolució que insta els països del món a adoptar lleis per perseguir i jutjar les persones que intentin viatjar a l’estranger per unir-se a grups terroristes.

El text va ser impulsat pel president dels Estats Units, Barack Obama. “Les paraules que s’han pronunciat avui aquí, ara s’han de traduir en accions”, va dir Obama, que ahir va fer història en convertir-se en el primer president del seu país a presidir el Consell de Seguretat, el màxim òrgan de les Nacions Unides.

Hores abans, en el seu discurs davant l’Assemblea General, va demanar al món que l’ajudés a eradicar “l’extremisme violent” i va defensar l’ús de la força del seu país i aliats contra l’Estat Islàmic. Només dos dies després d’ordenar l’ampliació dels atacs contra aquest grup jihadista a Síria, Obama va reafirmar el lideratge dels EUA, però també va insistir en el multilateralisme com l’única manera d’afrontar els problemes globals.

“Els Estats Units treballen amb una àmplia coalició per desmantellar aquesta xarxa de la mort [EI i Al-Qaida]”, va dir en una freda audiència de caps d’estat i de govern que només el van aplaudir tímidament al final de la seva intervenció. El líder de la primera potència militar va fer una crida especial als països musulmans perquè s’impliquin en un combat contra l’extremisme i el sectarisme religiosos. A més, va insistir que els Estats Units “no estan en guerra contra l’islam”.

Des de l’inici de la seva presidència, Obama s’ha esforçat a desmarcar-se clarament de la política exterior unilateral i bèl·lica del seu predecessor, el republicà George W. Bush. Tot i així, el seu objectiu de posar fi a una dècada de guerres a l’Iraq i a l’Afganistan s’ha vist eclipsat per la irrupció del jihadisme de l’Estat Islàmic a l’Iraq i a Síria.

El líder nord-americà no va ser l’únic que va parlar de la necessitat de lluitar globalment. El president de Mèxic, Enrique Peña Nieto, i la presidenta del Brasil, Dilma Rousseff, van demanar una reforma del Consell de l’ONU per fer front els nous desafiaments mundials, com el conflicte de Palestina i el brot d’Ebola.

Defensa del multilateralisme

Obama va fer una defensa del multilateralisme no només per combatre l’extremisme violent, sinó també altres crisis i conflictes del món, com el brot d’Ebola a l’Àfrica i la intervenció de Rússia a Ucraïna.

De fet, l’inquilí de la Casa Blanca va assegurar que dues qüestions ara per ara defineixen els desafiaments futurs del món. La primera és si la comunitat internacional pot fer front a l’extremisme violent d’actors no estatals com l’Estat Islàmic. L’altra qüestió és si pot assegurar que cap nació pot subjugar els seus veïns ni reclamar-ne el territori.

Obama va utilitzar aquest últim punt com a fil conductor per la seva crítica contundent contra la política del president rus, Vladímir Putin, a Ucraïna. A més, va prometre que el seu país i els seus aliats mantindran les sancions contra Rússia per la seva agressió. I va demanar a Moscou que aprofiti l’actual treva per modificar la seva posició respecte a l’ex-República soviètica.

Al final del seu parlament, Obama va admetre que els Estats Units “de vegades” també fallen i “no estan a l’altura dels seus ideals”. “En un estiu marcat per la inestabilitat al Pròxim Orient i a l’Europa de l’Est, sé que el món es va fixar en la petita ciutat nord-americana de Ferguson, Missouri, on un jove afroamericà va morir assassinat”, va dir en referència a les tensions racials que viu el seu país.

Els líders del món volen reforçar una solució al brot d’Ebola

Diferents líders del món i representants d’organitzacions internacionals es reuniran demà per buscar una solució al brot d’Ebola. Ahir, diferents mandataris, entre els quals Obama, es van referir a aquesta crisi humanitària i es van comprometre a augmentar la seva ajuda. El secretari general de l’ONU, Ban Ki-moon, va afirmar que la comunitat internacional “ha de respondre a la crida d’ajuda” de l’Àfrica. L’objectiu de la reunió és mobilitzar una resposta excepcional per aturar l’avanç del virus, tractar els infectats, assegurar els serveis essencials, preservar l’estabilitat i prevenir brots a altres països.