Holanda, culpable de la mort a Srebrenica de tres musulmans
BarcelonaDeu anys de lluita
El Tribunal Suprem holandès va confirmar ahir la responsabilitat de l'estat holandès per la mort de tres musulmans víctimes del genocidi de Srebrenica durant la Guerra de Bòsnia, en què van morir fins a 8.000 homes el 1995. La ciutat estava protegida aleshores pels Cascos Blaus holandesos, encarregats de vigilar la zona de seguretat establerta per les Nacions Unides, quan les forces serbobosnianes van irrompre i va tenir lloc el genocidi més greu a Europa des de la Segona Guerra Mundial. La sentència diu que l'estat neerlandès tenia el "control efectiu" sobre l'actuació de la missió de pau de les Nacions Unides a Bòsnia, per la qual cosa les responsabilitats en les decisions no poden ser atribuïdes només a l'ONU, tal com argumentaven els advocats de l'estat. "Segons el dret internacional, l'avaluació d'una situació de risc no correspon només a les Nacions Unides, que dirigia la missió de pau, sinó també a l'estat holandès, que tenia el control efectiu sobre l'actuació dels seus soldats", indicava el comunicat del tribunal holandès després de la decisió que havia pres. La sentència ratifica d'aquesta manera la que ja va emetre un tribunal holandès el 2011 contra el seu estat. La resolució d'ahir posa punt final a una lluita judicial iniciada fa 10 anys pels familiars dels tres musulmans víctimes del genocidi.
Una massacre familiar
El cas es va iniciar després que Hassan Nuhanovic, que va treballar com a traductor de l'ONU durant la Guerra dels Balcans, va presentar una demanda contra l'estat holandès per demanar justícia per la mort de la seva mare, el seu pare i el seu germà durant la matança de Srebrenica. Un tribunal va dictar sentència per la mort del seu pare, del seu germà i d'un altre home mort durant l'atac, però no per la mort de la seva mare. L'acusació argumentava que les forces holandeses no van permetre durant la matança que els familiars de Nuhanovic estiguessin a la zona de seguretat perquè només era utilitzada per l'ONU. L'error en aquesta operació és un dels episodis més negres de la història internacional d'Holanda, i va provocar la dimissió de l'aleshores primer ministre del país, Wim Kok, el 2002.
