Francesc Vendrell: "Catalunya no trobaria gaires simpaties a l'ONU"

Quina legitimitat té avui l'ONU?

Encara és l'única organització on hi ha representats tots els estats del món. A escala humanitària, per als drets humans, per a la salut i l'educació és l'organisme imprescindible. Però en la resolució de conflictes sempre hi té un paper més difícil.

En un conflicte tan sagnant com el de Síria el Consell de Seguretat de l'ONU ha estat incapaç de superar el bloqueig intern i actuar.

És massa aviat per dir que l'ONU ha fallat a Síria. Potser sí que al principi hauria estat possible impedir aquesta repressió sagnant, però Rússia i la Xina no volien donar carta blanca a una intervenció a Síria.

Però ja hi ha hagut 30.000 morts.

Confio que a principis de l'any que ve les potències occidentals admetran que cal sortir d'aquest bloqueig i proposar una solució acceptable per a tot el Consell de Seguretat i per a les potències regionals. Si no, hi ha un perill veritable que Síria acabi com Somàlia.

Com ha de ser aquesta sortida?

Primer cal una solució transitòria que porti a la celebració d'unes eleccions que donin garanties a les minories ètniques i religioses.

S'ha fracassat a l'Afganistan?

S'hauria pogut establir un mínim estat de dret, posar fi als senyors de la guerra i evitar un govern dominat per la corrupció. Però l'Afganistan d'avui no és com el del 2001. Hi ha hagut millores en la salut i l'educació. Kabul ha passat d'un a cinc milions d'habitants. Tot això dificultaria molt als talibans tornar al poder.

Qui és responsable del fracàs?

Les potències occidentals i sobretot els Estats Units, però també els afganesos, que no han construït una classe política disposada a governar pel bé del país.

Com es veu Catalunya des de la distància?

Immersa en un procés molt interessant que no m'esperava i que en certs aspectes és esperançador.

¿L'ONU té un paper en aquest procés?

Catalunya no hi trobaria gaires simpaties per a una demanda de secessió. L'ONU defensa el principi d'autodeterminació però com que en molts estats hi ha problemes semblants amb altres minories no crec que tinguin cap interès a jugar-hi un paper. En canvi, la Unió Europea sí que podria desplegar els seus bons oficis entre Madrid i Barcelona.

La UE mira cap a Madrid, però també cap a Londres.

El Regne Unit és un exemple de com encarar un problema de nacionalitat des de la maduresa democràtica respectant la voluntat dels escocesos. En canvi, la immaduresa democràtica d'Espanya es mou per un sentiment, que no és compartit en altres països europeus, que nega que un territori pugui decidir sobre el seu futur.