Una generació sense novel·la

Peces històriques triades per Josep Maria CasasúsAra darrerament, Josep M. de Sagarra s’ha plangut de la misèria de la novel·la catalana [...] Un simple cop d’ull al nostre paisatge literari postmaragallià basta per a fer veure que la poesia lírica hi té la màxima extensió de conreu. Una moda? Una tendència determinada per algun infal·lible instint de poble en creixença de cultura? Una gregària peresa pot, en efecte, haver acorruat dues o tres promocions darrera grans capdavanters que s’han escaigut a ésser temperaments lírics. Si la moda ho fes tot, l’aparició d’un fort novel·lista podria inaugurar una era de novel·la; [...] Més aviat ens inclinaríem a creure que en la nostra literatura ha predominat, en aquest quart de segle, la lírica, per una ordenació pregona de l’esperit català, tot ell adreçat cap a la seva total reafirmació. [...] A Catalunya, el predomini de la lírica sembla afermar-se paral·lelament a un nou orientament realístic de tota la cultura, que es manifesta en una mena d’horror al somni i a les superfícies i en un afany de substàncies i de realitats pregones i concretes. De mica en mica el regionalisme, l’epopeia històrico-fantàstica, el drama romàntic, la narració rural, etc., esdevenen valors esgotats, per bé que no tots siguin substituïts degudament. [...] Encara avui, la prosa, amb tot el que té de belles realitzacions, no s’ha apartat gaire, quant a valors expressives, de la poesia, sense perdre-hi; per parlar només del darrer màxim plasmador de la nostra llengua, les “Bonhomies” de Josep Carner seran sempre explicables, per a qualsevol crític amb cara i ulls, partint de la seva lírica, però no és gaire imaginable la inversa. Direm, doncs, més: únicament els poetes haurien pogut crear el català literari. [...] En l’obra lírica hem aplegat, a Catalunya, un tresor d’experiències del llenguatge i de la sensibilitat utilíssim, si no indispensable, per a la creació novel·lística. [...]