Una quarta part de l'economia és en negre

Barcelona.Fer factures sense IVA, pagar amb diner negre o treballar irregularment cada vegada és més habitual. Segons el sindicat dels tècnics del ministeri d'Hisenda, Gestha, l'economia submergida s'ha disparat durant la crisi en 60.000 milions a tot l'Estat, fins als 253.135 milions d'euros el 2012, un 24,6% del PIB. És a dir que un de cada quatre euros generats no es declara i no paga impostos. A Catalunya la situació és idèntica, i el percentatge era també del 24,6% del PIB el 2012.

La crisi, que ha reduït el PIB, l'activitat econòmica i la venda de pisos -que durant el boom immobiliari es va utilitzar per blanquejar capitals-, no ha reduït l'economia submergida. Al contrari, a Espanya va créixer un 31% entre el 2008 i el 2012. Unes dades de l'Eurostat de l'any passat reflectien que Espanya és un dels estats de la Unió Europea amb la pressió fiscal -recaptació d'impostos respecte al PIB- més baixa. El 2011 se situava en la 21a posició d'entre els 27 països membres de la UE, una posició molt baixa tenint en compte que té l'IVA i l'impost de societats per sobre de la mitjana europea i un dels IRPF més alts. El que explica aquesta diferència és el frau fiscal. Espanya està per sobre de bona part dels seus veïns de l'Europa occidental en economia submergida, segons un informe de l'OCDE citat per Gestha.

No hi ha una causa que expliqui per si sola l'alt nivell d'activitat no declarada a l'Estat ni el fort repunt que ha experimentat durant la crisi. Segons Gestha, hi ha un còctel entre una cultura tolerant amb el frau, la ressaca del boom immobiliari, la pujada dels impostos dels últims anys, l'increment de l'atur i l'aparició de diversos casos de corrupció que esquitxen polítics i empresaris de primera línia. "El boom immobiliari va generar una gran bossa de diner negre que no es va poder aturar en sec amb la crisi", explicava José María Mollinedo, secretari general de Gestha. Això és el que els tècnics d'Hisenda anomenen efecte arrossegament del pagament en negre provocat pel sector immobiliari, i explica que els territoris on més es va construir siguin els que tenen un nivell més alt d'economia irregular.

En els últims anys han esclatat nombrosos casos de corrupció a Espanya -Gürtel, Nóos, Palau, Bárcenas, Pretòria, etc.-, que afecten polítics, empresaris i fins i tot membres de la casa reial. Això ha provocat efectes directes i indirectes. Els directes són les conseqüències directament relacionades amb aquests i altres casos: "Perquè hi hagi corrupció, hi ha d'haver algú que corromp, que paga en B ", va argumentar Mollinedo. Els efectes indirectes són els que es generen sobre l'actitud dels ciutadans i els petits i mitjans empresaris, que pensen que, si els poderosos ho fan, ells també hi tenen dret, segons explica aquest expert.

A això s'hi suma la pujada d'impostos, que redueix el poder adquisitiu de ciutadans i empreses i n'incrementa la indignació davant els casos de corrupció. "Hi ha gent que, per vendre, prefereix fer-ho un 21% més barat, i hi ha gent que té pocs diners i prefereix comprar un 21% més barat", va dir Mollinedo. També cal tenir en compte l'atur. La falta d'oportunitats laborals porta alguns aturats a acceptar feines sense regularitzar.

Més efectius i més ambició

Gestha creu que falta voluntat a l'administració per lluitar contra l'economia submergida. D'entrada, s'hi destinen pocs efectius: a Espanya, per cada treballador de l'Agència Tributària hi ha 1.928 contribuents, mentre que França n'hi ha 860 i a Alemanya 729. El secretari general del sindicat va destacar també que "l'objectiu que es posa l'Agència Tributària de lluita contra el frau és molt poc ambiciós". El 2012 només es va aconseguir fer aflorar un 17% de l'economia submergida. A més, no es posa prou el focus en les grans corporacions, que, pels tècnics, són les que menys impostos paguen.

Per lluitar contra això, Gestha proposa estudiar detingudament on es produeix el frau, fer campanyes de conscienciació ciutadana, dedicar més recursos a la lluita contra el frau, controlar millor la despesa pública, limitar a 1.000 euros les operacions en efectiu i que les grans fortunes contribueixin més: "És un mal exemple exigir més impostos als petits si els grans grups tributen poc. És el món al revés", va argumentar Mollinedo.

L''efecte capitalitat' situa Madrid a la cua en economia irregular

L'informe de Gestha, dirigit pel professor de la Universitat Rovira i Virgili Jordi Sardà, assenyala que les comunitats amb més economia submergida són les que més boom immobiliari van tenir, o bé les que ara tenen més atur: Extremadura, Andalusia i Castella-la Manxa. A l'altre extrem hi ha Madrid, amb un nivell d'economia en negre del 17,3%. La causa d'aquest nivell, molt inferior al de la resta d'Espanya, és l' efecte capitalitat : "Es deu a l'elevada concentració de grans empreses espanyoles i estrangeres i de grans fortunes, que hi concentren els seus ingressos tributaris", diu Gestha. Però el sindicat alerta que "la dada s'ha de complementar amb la planificació fiscal agressiva que fan" per pagar menys impostos.