El centre i el nord d’Europa, principals beneficiats de la integració europea
Un ‘think tank’ germànic revela que Alemanya és el segon país on més ha crescut la renda per càpita
Brussel·lesFer caure les fronteres perquè persones, béns, serveis i capitals poguessin circular lliurement per tot Europa no ha beneficiat igual tots els socis del club comunitari. Alemanya és el país que més partit ha tret de la creació del mercat únic europeu, l’any 1993. Aquesta és la conclusió de l’estudi que acaba de publicar la Fundació Bertelsmann, un think tank alemany que ha investigat quin efecte ha tingut el mercat comú en el creixement de les economies europees durant els últims 20 anys. Eliminar aranzels redueix el preu dels productes importats, de manera que els consumidors en poden comprar més, el comerç entre països augmenta i, així, ho fa també la producció de l’empresa exportadora, que acaba contractant nou personal. Un exemple dels múltiples avantatges que comporta el mercat únic europeu i que l’estudi de Berteslamnn quantifica.
En concret, aquest estudi demostra que el mercat intern ha impulsat l’economia alemanya en 37.000 milions d’euros anuals de mitjana. O dit d’una altra manera: cada ciutadà alemany es beneficia de 450 euros extres a l’any gràcies a la desaparició de les barreres entre els països europeus. Una xifra només superada per Dinamarca, amb 500 euros a l’any de benefici per càpita.
A la cua de la llista s’hi situen els països del sud del continent, on l’increment anual mitjà en els ingressos derivats de la integració europea és molt més baix: 80 euros per càpita a Itàlia, 70 a Espanya i Grècia, i només 20 a Portugal. Així, tot i que la convergència europea hagi tingut un efecte positiu arreu, l’impacte ha sigut molt diferent entre els països que són al cor d’Europa i els de la perifèria. La tesi de Bertelsmann per explicar-ho és que com més integració, més beneficis. És a dir, com més profunda ha sigut la interconnexió d’un país amb la resta de socis europeus, més beneficis econòmics ha obtingut del mercat únic.
Fixant-se en les importacions i exportacions de béns i serveis a la resta de països europeus, les inversions directes entre estats membres i el percentatge de ciutadans europeus establerts al país, l’estudi de Bertelsmann mesura el nivell d’interconnexió d’un estat amb la resta.
A partir d’un índex de 100 punts, l’estudi conclou que l’any 1992 França era el país que tenia lligams més estrets amb els altres socis comunitaris (70,3 punts), mentre que Dinamarca (45,6) era el que en tenia menys. Dues dècades més tard, tots els països s’havien acostat a la resta d’estats membres excepte un: Grècia, que és l’únic estat que recula -cau 13,7 punts- i està menys connectat amb la resta avui que quan no formava part de la UE. Els augments més forts, en canvi, els protagonitzen Alemanya (avança 27,3 punts) i Dinamarca (en suma 23). Segons els càlculs, cada punt d’augment en la integració europea fa créixer la renda per càpita un 0,08%.
“Europa està molt lluny de poder dir que ha completat el mercat únic, perquè les fronteres nacionals encara juguen un paper molt important. Per exemple, les empreses que operen en un altre estat de la Unió encara ho tenen molt difícil per desgravar-s’hi l’IVA”, explica Jürgen Noack, portaveu del think tank. L’estudi de Berteslmann constata que el mercat comú funciona bé per a les mercaderies, mentre que en el sector dels serveis encara hi ha molta feina pendent: tot i que els serveis representen el 70% del PIB del continent, només suposen el 20% del comerç entre els països europeus. Les xifres podrien millorar, opinen, traient partit als sectors amb un alt potencial que encara no han sigut explotats pel mercat únic: la logística, el comerç minorista, l’hostaleria, la construcció d’edificis, l’arquitectura i el comerç a l’engròs de materials de construcció. L’altra pota de la integració que encara coixeja, apunten els economistes de Bertelsmann, és el mercat de treball. Accelerar i fer menys burocràtic el reconeixement de les qualificacions d’un altre país europeu, millorar la informació d’ofertes de feina d’un país a un altre i facilitar la transferència de les prestacions socials són algunes de les recomanacions de la Comissió Europea per posar-hi remei.
“L’objectiu principal a l’hora de crear un mercat comú era que els ciutadans europeus tinguessin més prosperitat econòmica. I ho hem aconseguit. Els resultats de l’estudi només demostren que cal continuar aprofundint en aquest camí”, conclou Thiess Petersen, economista de Bertelsmann.
