Rendes més repartides a Catalunya que a Espanya

PolitòlegCatalunya, pel que fa a les desigualtats de renda, és més a prop de la mitjana europea que no pas de l'espanyola. Com mostra la gràfica, a Catalunya el 20% dels ciutadans més rics tenien el 2011 unes 5,3 vegades més ingressos que el 20% més pobre. És una diferència important, però lluny de les dades espanyoles, en què el 20% amb més ingressos tenen una renda que multiplica per 7,2 la del 20% més pobre. De fet, si traguéssim Catalunya del càlcul espanyol, la diferència encara seria més acusada.

Això no és nou: Catalunya ha tingut tradicionalment una distribució de la renda més igualitària que la mitjana espanyola, entre altres raons perquè té una estructura productiva diferent, que genera unes taxes d'activitat més elevades i en què, per exemple, la indústria té més pes: a Catalunya, el 18% dels ocupats el tercer trimestre del 2013 treballaven en el sector industrial, enfront del 13% de la mitjana espanyola. Cal tenir en compte que les rendes del treball són la font d'ingressos més igualitària, enfront de les rendes del capital i familiars, que estan òbviament molt més mal repartides en la societat.

Evidentment, tot i que les dades de Catalunya la situen millor que Espanya o Grècia, i en xifres semblants a les del Regne Unit, ens trobem molt lluny dels països més igualitaris d'Europa, com ara Suècia, en què el 20% més ric té una renda 3,6 vegades més gran que el 20% més pobre, o Àustria, en què la ràtio és de 3,8.

Distàncies creixents

Des que va començar la crisi, les diferències entre Catalunya i Espanya s'han eixamplat significativament, sobretot l'any 2011, quan la distància va créixer fins a gairebé dos punts. Cal dir que fins al 2010 la tendència a Catalunya era d'un increment no gaire diferent de l'espanyol, que va fer que aquell any Catalunya se situés en una ràtio d'ingressos entre la cinquena part més rica i la més pobra de 5,8. Però el 2011 sembla que es va corregir aquesta tendència i Catalunya va tornar a convergir amb la mitjana de l'eurozona, i es va allunyar de la forta desigualtat espanyola. Encara no disposem de la dada catalana per al 2012, que haurà de confirmar si el del 2011 va ser un punt d'inflexió que es consolida o si hi va haver una baixada conjuntural i Catalunya farà companyia a Espanya entre els països més desiguals de l'eurozona.

Tanmateix, la dada positiva del 2011 i la comparació amb Espanya no ens haurien de fer perdre de vista que, en aquesta crisi, la societat catalana s'ha fet significativament més desigual i s'ha polaritzat, sobretot pels extrems. De fet, si comparéssim el 10% més ric amb el 10% més pobre observaríem un increment més marcat de la desigualtat, de fins a un 25% entre el 2008 i el 2011, segons l'Enquesta de Condicions de Vida i Hàbits de la Població de Catalunya del 2011. En aquest període, el 10% més pobre de la societat catalana va perdre gairebé la meitat de la seva renda disponible, mentre que el 10% més ric es va mantenir estable.

La crisi desequilibra

Aquestes dades mostren que, a casa nostra, els costos de la crisi no han estat repartits de manera equitativa sinó que s'han concentrat sobretot en la població de menys ingressos, mentre que els que més tenen han aconseguit salvar la crisi amb pèrdues de renda força moderades. El disseny de les polítiques d'austeritat dels diferents governs ha contribuït, tant en el conjunt de l'Estat com a Catalunya, a eixamplar les distàncies socials.

Cal dir que, ja abans de la crisi, al nostre país s'observava un cert creixement de les desigualtats, però aquest procés s'ha accelerat de manera molt notable des de llavors, sobretot per baix: empobrint molt un grup força nombrós de catalans. Avui, el 16% dels catalans disposen d'una renda inferior a la mitjana, mentre que el 2008 aquest grup representava només el 10%. Independentment de com es mesuri, tots els indicadors mostren un fort increment de la pobresa a Catalunya, especialment de la pobresa extrema, i un deteriorament de les condicions de vida de la majoria de la població.