Ofertes menys atractives per als 'bons patriòtics' que vencen avui

Barcelona.Ja fa dies que els directors de les oficines bancàries s'han posat en contacte amb els clients a qui els vencen avui mateix bons minoristes de la Generalitat, també coneguts com a bons patri òtics . És la penúltima emissió d'aquest producte, que en aquest cas s'eleva a 1.581 milions d'euros i que es va vendre a un termini de dos anys el novembre del 2011 a un tipus d'interès del 5,25%, a part de la comissió que van cobrar els bancs que ho van comercialitzar. De tots els bons patriòtics , aquests van ser el tram més car per a l'administració.

Els bancs no poden reproduir ara aquesta rendibilitat per als estalvis alliberats dels usuaris, i s'han limitat a oferir el catàleg de fons d'inversió habituals, "que últimament tenen molt d'èxit", segons portaveus del sector, tenint en compte que els diners a termini ofereixen tipus d'interès baixos, que difícilment superen el 2% a un any. A més, aquesta situació de baixos tipus d'interès s'agreujarà per la recent reducció del preu oficial del diner duta a terme pel Banc Central Europeu.

El fons de liquiditat autonòmic (FLA), l'entitat estatal per rescatar comunitats, serà l'encarregada de desemborsar els 1.581 milions emesos, de la mateixa manera que ja ho va fer fa un any i l'abril passat, quan van vèncer 2.491 milions més de dues emissions corresponents a bons del 2011 i del 2012.

En total, els governs del tripartit i de CiU han comercialitzat 12.827 milions en els últims tres anys, incloent-hi els 781,5 milions que queden pendents de tornar el maig del 2014. A les acaballes de l'últim govern del president José Montilla, el novembre del 2010, l'administració catalana va plantejar la primera emissió, de 3.000 milions, amb una rendibilitat del 4,75% a un any. Ja llavors el mateix sector financer va criticar la comissió que es van endur els bancs col·locadors. Però les necessitats de la Generalitat van obligar a oferir en totes les emissions interessos no inferiors al 4,25%.

Ofertes de les entitats

Només en cas que es tracti d'estalvi nou (quan el client aporta noves quantitats) hi ha entitats que per un estalvi a 24 mesos de termini a partir de 3.000 euros paguen aquest 2% el primer any i un 3% els 12 mesos següents. Tot plegat, rendibilitats molt inferiors al 4% que oferien fa un any moltes entitats pels seus dipòsits, just també quan va vèncer una altra emissió de bons per un import de 2.639,5 milions.

El Banc d'Espanya va acabar de cop amb la denominada guerra del passiu al febrer, quan va recomanar a les entitats financeres que no oferissin més de l'1,75% per als dipòsits a termini a un any i del 2,25% a 24 mesos. L'organisme regulador va voler preservar la solvència de les entitats financeres, que estaven en plena etapa de provisionar els actius tòxics immobiliaris. Algunes entitats estrangeres, especialment les que no depenen del Fons de Garantia espanyol, es van resistir a rebaixar les ofertes, però al final tot el sector es va doblegar al desig del Banc d'Espanya.

Els bancs ofereixen als clients fons d'inversió amb totes les combinacions possibles. Una d'aquestes variacions són els fons de rendibilitat objectiva, que inverteixen els diners del client en un producte que destina part de l'estalvi en deute de l'Estat (pot arribar fins al 90% del total) i la resta el destina a renda variable. El termini del fons pot ser de dos anys i mig i l'usuari pot optar per tenir garantit entre el 30% i el 90% de la inversió, segons el risc que vulgui prendre. Les mateixes fonts del sector van indicar que es tracta de productes pensats per a persones que busquen una certa seguretat, però que també volen aprofitar l'embranzida borsària actual. En tot cas, aquests portaveus recomanen fixar-se en les comissions del fons.