'Minijobs' i contracte únic, mesures "excepcionals" per un atur insòlit

SitgesDirectius de grans multinacionals alcen la veu per demanar mesures de xoc a Rajoy que redueixin l'atur insuportable a Espanya (27%). El president del grup de perfumeria català Puig, Marc Puig, va ser la veu més radical que va passar ahir per Sitges en la primera sessió de les jornades del Cercle d'Economia. "Prenguem-nos l'atur com una emergència nacional, com un estat d'excepció; mentre estiguem per damunt de la mitjana europea, calen mesures extraordinàries", va insistir. I va enviar la seva recepta personal al govern espanyol: minifeines i contracte únic per començar. "No ens han de caure els anells amb la situació que tenim", va defensar, criticant obertament la CEOE per haver-se oposat a instaurar un sol model contractual.

El vicepresident de Compres del grup Volkswagen, Francisco Javier García Sanz, va coincidir a demanar a Rajoy que segueixi "aprofundint" en la reforma laboral, un missatge en la línia del que ha enviat Brussel·les a Espanya aquesta setmana. Sanz no va referir-se a mesures concretes més enllà de recordar que a Alemanya (bressol del gegant automobilístic on treballa) es van aplicar fa anys programes i mesures que ara estan donant fruits i mantenint a ratlla l'atur per sota del 6%.

Reformar el diàleg social

Els empresaris també van instar a canviar el marc tradicional de negociació col·lectiva entre sindicats i patronals per tal d'accelerar acords.

Sanz va apostar per acostar el diàleg a l'empresa, cosa que en el cas de Seat (filial de Volkswagen), va dir, ha afavorit la consecució de pactes els últims anys com ara l'adjudicació de l'Audi Q3 a Martorell.

Sanz va lamentar, però, que el clima d'entesa no sigui extensiu a la indústria proveïdora de la qual depèn directament Seat, en una referència velada a la negociació del conveni col·lectiu del sector metal·lúrgic (ara en vies de desencallar-se).

El president de Puig va anar més enllà i va proposar incloure nous protagonistes a la negociació col·lectiva per superar el "duopoli" actual entre sindicats i organitzacions empresarials, a qui va fer responsables de l'actual "immobilisme". Va proposar donar una cadira al govern i una altra a un "representat dels aturats" perquè les converses prenguin un altre caire.

Els directius de les grans empreses van demanar també un marc regulatori que els afavoreixi i impulsi la contractació. El president d'Indra, Javier Monzón, va reconèixer que hi pot haver "abusos" de certes empreses, però va assegurar que el benefici d'impulsar noves empreses sempre serà més gran.

La formació va ser un altre dels fronts en què van centrar les demandes els representants de la gran empresa. Monzón va lamentar la falta de vocacions tècniques a Espanya, uns perfils que necessitarà el mercat de treball i que no trobarà entre els joves que surten de les universitats.

En la mateixa línia, el responsable de Compres de Volkswagen va defensar el model de formació professional dual (formació i feina a l'empresa) que ha propagat a totes les seves fàbriques al món i que a Alemanya impera com a via d'ingrés dels joves al mercat de treball.

Tots tres van coincidir en el diagnòstic de la crisi que travessa Europa: encara hi ha massa interrogants per superar-la. El directiu d'Indra va assenyalar que la UE té "mal resolt el seu futur", va dir en referència a la falta de coordinació d'algunes polítiques que haurien d'enfortir la unitat més enllà de la moneda compartida.

El president de Puig va apostar perquè Espanya faci els deures de "devaluació interna" per assegurar-se la competitivitat i va apostar per revisar els actuals "beneficis" de l'estat del benestar pel bé de la pròxima generació.