El Govern ja té un terç dels ingressos que necessita per evitar les retallades
Rebrà 800 milions per cedir durant 30 anys la gestió de les depuradores a l’Àrea Metropolitana
BarcelonaAl debat dels pressupostos per a aquest any al Parlament el govern de la Generalitat va dir que s’havia tocat os en les retallades i que per complir l’objectiu de dèficit fixat pel govern de Mariano Rajoy, de només l’1% del PIB, s’havien d’aconseguir més de 2.300 milions d’ingressos amb la venda d’actius i privatitzacions. Però fins al mes d’abril -la data de l’últim informe d’execució pressupostària- només s’havien aconseguit 50,8 milions, una mica menys del 2,2% de tot el previst, bàsicament per la venda d’alguns edificis. Ahir, però, es va donar una forta empenta i ja se supera un terç dels ingressos previstos per aquesta via.
El govern català va aprovar un decret que possibilitarà la cessió de la depuració d’aigües a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) a canvi de 800 milions d’euros. Una bona jugada, ja que l’executiu d’Artur Mas aconsegueix ingressos, però no perd els actius. A més, s’evita la privatització d’un altre servei lligat a la gestió de l’aigua, ja que es passa a una altra administració, i amb això s’eviten crítiques de l’oposició i també d’Esquerra Republicana de Catalunya.
El que va fer ahir el govern va ser aprovar el decret que permetrà firmar un conveni entre la Generalitat i l’AMB. El conseller de Presidència, Francesc Homs, va admetre que aquests diners formen part dels 2.300 milions que ha d’obtenir el Govern d’ingressos extraordinaris. Encara falten, però, més de 1.400 milions d’euros d’ingressos extraordinaris per evitar les retallades.
Deute de l’ACA
Francesc Homs va deixar clar que els diners obtinguts amb aquest conveni es destinaran a complir amb els objectius de dèficit “imposats” pel govern central, però també per reestructurar el deute de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), que puja a més de 900 milions d’euros. Segons el conseller, l’operació permetrà simultàniament avançar en tres anys -al 2015- el nou pla d’inversions de l’ACA, que puja 600 milions d’euros.
La Generalitat va voler deixar molt clar ahir que l’ACA seguirà com a única responsable del cànon de l’aigua a Catalunya, que no tindrà cap increment. Però quan se signi el conveni qui ingressarà el cànon a l’àrea de Barcelona serà l’AMB, que el dedicarà a mantenir les infraestructures i a l’operativa. Les infraestructures que passaria a gestionar l’AMB serien diversos col·lectors, així com set depuradores d’aigües residuals, entre les quals la macrodepuradora del Prat de Llobregat. Fins ara s’havia especulat amb la possibilitat que la Generalitat privatitzés totes les depuradores de l’ACA a canvi d’uns 1.400 milions d’euros.
A efectes del dèficit, els 800 milions són claus per a la Generalitat per intentar complir amb l’1% del dèficit marcat per l’Estat. A més, Artur Mas es va comprometre a no fer més retallades en les partides referents a l’estat del benestar. Aquesta no és la primera operació que fa la Generalitat per obtenir ingressos extraordinaris per la via de la gestió de l’aigua. Ja ho va fer amb la polèmica privatització d’Aigües Ter Llobregat (ATLL), que ara està en mans del grup Acciona.
En la privatització d’ATLL també va pugnar Agbar, que va perdre el concurs, i que ha portat la Generalitat als tribunals per haver adjudicat la companyia a Acciona en contra del criteri de l’Òrgan Administratiu de Recursos Contractuals de Catalunya (OARCC), que depèn de la mateixa Generalitat. Ara, amb el traspàs de la gestió de les depuradores a l’AMB, Agbar podria beneficiar-se’n, perquè Agbar i l’AMB van constituir el mes d’agost passat una societat mixta per subministrar l’aigua als 23 municipis de l’àrea metropolitana i que també gestiona les aigües residuals. Agbar té el 85% d’aquesta empresa mixta, que podria ser qui al final fes el pagament a la Generalitat però també la que ingressés els diners del cànon. Així, Agbar acabaria sent aliada del Govern en la gestió del cicle de l’aigua a l’àrea metropolitana, mentre mantenen un litigi als tribunals per l’adjudicació d’ATLL a Acciona.
Economia no rep cap oferta per la Casa Burés
Una font d’ingressos extraordinaris és la venda d’edificis. Ahir acabava el termini per presentar ofertes per la Casa Burés, una joia modernista a Barcelona. Per segona vegada Economia no va rebre cap oferta. Ara el Govern podrà optar per la venda directa d’aquest edifici. El preu mínim serà el de la quarta subhasta, que estava fixat en 18,78 milions d’euros. Sí que se segueix amb la subhasta d’un lot de 13 edificis. Les ofertes per aquest lot s’obriran l’11 de juliol. El preu global d’aquest lot únic i indivisible era de 215 milions en primera subhasta i 172 milions en segona.
