FINANCES

Fainé blinda el seu poder forçant la sortida de Nin

Sotrac a CaixaBank amb la sortida del primer executiu, a qui substituirà Gortázar

Albert Martín Vidal
01/07/2014
4 min

BarcelonaEl 16 de juny Isidre Fainé va comparèixer en un acte públic en què va ser presentat amb l’enumeració dels principals càrrecs que ostenta. Quan li van donar la paraula, va voler fer una contundent precisió: “Jo només tinc un càrrec, que és president de La Caixa; si sóc a més llocs és perquè he de vigilar les coses en què hem invertit”. La frase explica sense embuts la particular manera de fer del financer més poderós de Catalunya, i també, en part, el terratrèmol desencadenat ahir a CaixaBank.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

El primer banc de Catalunya va anunciar ahir el cessament “de mutu acord” del seu primer executiu, Joan Maria Nin, com a vicepresident i conseller delegat de l’entitat financera. En un concís comunicat, CaixaBank explicava que la decisió “respon a la nova reordenació societària del Grup La Caixa i a la reorganització interna de CaixaBank, fruit de la implementació de la llei de caixes d’estalvis i fundacions bancàries”.

No obstant, diverses fonts consultades per l’ARA coincideixen a assenyalar que la sortida de Nin, fitxat per petició expressa de Fainé l’any 2007 procedent del Banc Sabadell, respon a la lluita pel poder que havien mantingut president i conseller delegat molt especialment en els dos últims anys.

Segons aquestes fonts, Fainé no va trobar en Nin un conseller delegat dòcil que assumís sense protestes la figura d’una presidència forta. El president de CaixaBank, dotat d’una tenacitat llegendària en el sector, sempre ha volgut mantenir el control sobre el dia a dia de l’entitat, i aquest fet està darrere dels conflictes que van sorgir entre ells.

Els dos havien topat també per la seva diferent cultura empresarial: Fainé és un home de La Caixa de sempre, mentre que Nin, expert en fusions, és un banquer dur. Aquesta distància va portar diferents xocs: el president, expliquen fonts de l’entitat, no compartia la mà dura amb què Nin gestionava la xarxa d’oficines, a la qual el conseller delegat imposava objectius molt agressius.

El seu adéu, executat ahir, és fruit d’un llarg desencontre i de moviments que haurien començat a finals de l’any passat a la planta 24 de la seu de La Caixa a la Diagonal.

Versió oficial

Portaveus de l’entitat descartaven ahir que el xoc de personalitats hagués provocat la situació: “Fa set anys que ho neguem: hi ha hagut bona sintonia i han fet moltes coses junts”. I al marge de la conversió de La Caixa en una fundació bancària, afegeixen que el nou pla estratègic de l’entitat, que es coneixerà a finals d’any, explica el sotrac d’ahir.

Però el cert és que, amb la sortida de Nin, CaixaBank passa a tenir un sol timoner en la figura de Fainé. De fet, el buit que deixa el conseller delegat sortint serà cobert no només pel madrileny Gonzalo Gortázar, fins ara director financer i que ocupa el càrrec erigit ja en un dels valors amb més projecció de l’entitat, sinó també per Antoni Massanell, nou vicepresident després de 43 anys de servei a l’entitat, i Juan Antonio Alcaraz, actual director general de negoci, que veurà ampliades les seves atribucions. No són els únics canvis de l’entitat: Javier Godó, comte de Godó, abandona la condició de conseller per centrar-se en el patronat de la fundació bancària (vegeu l’article complementari).

Un estiu convuls

El cop a la taula protagonitzat ahir per Fainé arriba en un moment clau per a l’entitat. Fa poques setmanes que el banc s’ha convertit en una fundació bancària -una exigència de Brussel·les a les caixes després del daltabaix que ha patit el sector- abandonant una estructura jurídica amb vestigis tan llunyans que es remunten al 1844.

Però, sobretot, CaixaBank està immersa en la cursa per la compra de dues entitats: el seu històric rival CatalunyaCaixa, ara propietat de l’Estat, i el negoci minorista de Barclays a Espanya. Tots dos processos s’han de tancar en poques setmanes. Portaveus de l’entitat asseguraven ahir que els relleus a la cúpula no tindran repercussió en aquest aspecte perquè ja era el flamant conseller delegat, Gortázar, qui dirigia aquestes operacions.

Fainé ja va situar la setmana passada un altre dels seus homes de confiança, Jaume Giró, com a director general de la Fundació Bancària La Caixa. Diferents observadors de la realitat de La Caixa coincideixen a afirmar que Fainé ha aconseguit situar a la cúpula de l’entitat una guàrdia de corps de fidels.

En privat, Fainé sempre ha defensat el repartiment de rols que La Caixa ha estat posant en pràctica des de temps de Samaranch i Vilarasau, i del mateix Fainé a les ordres de Fornesa, en veritables tàndems de poder. Ara, amb gairebé 72 anys, l’edat propícia perquè s’obri el debat successori, el càrrec de número dos ha quedat diluït: Fainé blinda el seu poder i lidera en solitari.

Nin seguirà al consell de les participades

Joan Maria Nin abandona el nucli principal de poder a La Caixa però seguirà vinculat al grup. En la seva sortida s’ha pactat que mantingui els càrrecs que tenia als consells d’administració d’algunes empreses participades, com Repsol, Gas Natural i Erste Bank. En canvi, sí que deixarà el consell de Criteria. Fainé va voler destacar ahir la gestió “enormement positiva” de Nin i en va destacar la “contribució fonamental” en projectes com la sortida a borsa de Criteria, el 2007, la conversió en CaixaBank, l’any 2011, i l’adquisició d’altres entitats.

stats