Ernest Pérez-Mas: “Parlem no és una estructura d’estat, és una estructura de país”

BarcelonaErnest Pérez-Mas va deixar la seva feina “tranquil·la” a la Mobile World Capital per llançar Parlem Telecom, un operador de telefonia que vol “assumir els valors del país” i “parlar clar i català”. L’han presentat aquesta setmana.

Com neix Parlem?

L’11 de setembre del 2012 vaig anar a la manifestació, que passava per sota de casa meva, i vaig pensar: aquí hi ha un fenomen social sensacional. Jo en aquell moment era propietari d’una companyia de trànsit telefònic majorista, Evolution. Aleshores vaig anar a una fira a Madrid i em vaig adonar que hi havia tot d’operadors internacionals i espanyols, però cap de català. I en el tren de tornada d’aquest mateix viatge vaig començar a escriure el pla de negoci posant el client al centre. Jo volia fer el que ha fet Moritz: entrar en un mercat saturat, amb competidors molt grans i a Catalunya. Per això vaig anar a veure l’Albert Castellón, que em va donar un cop de mà.

I neixen sense xarxa pròpia.

La xarxa, en general, ja està construïda de fa molts anys. El que cal és donar servei al client i tractar-lo bé. Vaig parlar amb tot el sector, vaig contactar amb FonYou, vam arribar a un acord per compartir la titularitat de la companyia, i a llançar-la.

¿Són una companyia independentista?

Nosaltres no som res. Les companyies no són res més enllà del que siguin els seus clients. Els valors de la marca li donen els clients. Naixem ara perquè naixem ara i el país és com és, i nosaltres volem assumir els valors del país. Aquests són els nostres. Com a companyia no som res, no votem. Però aquesta no és una guerra per dissimular. És una guerra que es guanya posicionant-te clarament i parlant clar i català.

¿Seguiran una estratègia de màrqueting com la de Moritz?

Sí. De fet, per això neix el programa Ambaixadors. Naixem per reflectir com és el país, omplir un forat. Però ho hem de fer diferent. Amb proximitat, des de com tractem el client, amb poca estructura i validant el producte al mercat. El programa Ambaixadors vol fer del nostre llançament un fenomen social. Fer que els clients se sentin partícips de la creació de la primera operadora completa de Catalunya. Esperem guanyar-hi registres i crear una comunitat que s’autoajudi.

Queda bastant clara la part mòbil, però, ¿i el fix?

Ho farem igual. De la mateixa manera que lloguem la xarxa mòbil llogarem la fixa. En fibra, ja havíem parlat amb Jazztel, i amb Orange ja hi estàvem parlant també.

Però a la gent que ja té ofertes combinades com Fusión potser li costa canviar només el mòbil.

Quan puguem, el primer trimestre de l’any que ve, ja farem un producte similar. Ho farem, però què té més sentit, esperar-te cinc o sis mesos o sortir ja? Que no allarguin la permanència i d’aquí sis mesos ja els oferirem un paquet així.

Per què no hi ha telcos catalanes?

Quan s’acabava el monopoli, la primera alternativa la va muntar Telecom Italia a Barcelona, amb Endesa i Iberdrola. En aquell moment jo havia acabat telecos i vaig enviar una carta al president de la Generalitat, que era Jordi Pujol. I li vaig dir que caldria que aquesta companyia s’establís a Barcelona. Però els socis no eren catalans i aquí no van saber trobar el suport social i es van traslladar a Madrid.

Tenen l’objectiu de ser rendibles en un any i mig. És ambiciós.

Sí. Però si tenim una bona resposta del mercat potser ho aconseguirem abans, pel model de creixement que hem escollit.

Què cal per estar entre els quatre primers del sector?

R Cable a Galícia té el 60% en fix; Euskaltel, al voltant del 42%. Això valida el model de negoci. Demano que, igual que fas un consum de km 0 i compres espàrrecs de Gavà i carxofes del Prat, ho facis també amb la telefonia.

Com de personal és el projecte?

Jo vull ser l’heroi dels meus fills, i ahir [per dijous, quan es va presentar Parlem] em van enviar tots missatges de suport. Si guanyo calés serà la conseqüència de fer la feina ben feta, però no sóc aquí per fer-me milionari. Construïm una cosa que li cal a aquest país. Fem que sigui compartida per tothom.

És una estructura d’estat?

Jo no sóc gens estatista. L’estat com més lluny i més prim millor. No és una estructura d’estat, és una estructura de país.