La passió nipona desborda Montjuïc

BarcelonaCues de cinc hores. Taquilles tancades. Vendes anticipades per internet anul·lades. L'èxit de convocatòria va desbordar els organitzadors de la 19a edició del Saló del Manga de Barcelona. Va servir de ben poc haver guanyat un millor espai a Montjuïc. "L'any que tenim més aforament de tota la història el recinte no ha sigut capaç d'absorbir el públic", lamentava el director del saló, Carles Santamaría. Més de 15.000 persones es van quedar fora. Santamaría ho atribuïa al fet que el públic, que en total va superar les 115.000 persones, es va concentrar en dos dies: divendres -els disfressats entraven gratis- i dissabte. També veia un excés de zel en el fet que l'aforament s'hagués limitat a 9.000 persones.

Enguany el Saló del Manga ocupa 35.000 metres quadrats, després que l'any passat encabís 112.000 persones en els 18.000 metres quadrats que tenien a Montjuïc. El 2011 l'espai encara era més reduït: 11.000 metres quadrats a La Farga de l'Hospitalet.

Ara estudien tornar a canviar de seu. Tenen clar que les cues d'aquest any no es poden repetir. Però què és el que ha desfermat aquesta passió pel Saló del Manga? Marc Bernabé, traductor del japonès, autor de Japonès en vinyetes (Norma Editorial) -n'ha venut més de 50.000 exemplars- creu que no és ni el còmic ni l'animació: "Li haurien de canviar el nom i dir-ne Saló de la Cultura Japonesa. És una gran festa de gent que se sent atreta per la cultura japonesa". L'oferta del saló, efectivament, transcendeix el manga: exhibicions de sumo i arts marcials, tallers gastronòmics de chankonabe - el guisat que prenen els lluitadors de sumo- o d'alta cuina japonesa, pastisseria, música... I sobretot diversió: "Més d'un 25% de la gent que ve al saló es disfressa d'algun personatge de manga. És tot un ritual: ells mateixos es fan la disfressa, es reuneixen amb els amics, després es fan fotos i les pengen", explica Bernabé.

La veritat és es que hi ha un cert enamorament del Japó. A Barcelona triomfa la cuina japonesa (hi ha més de 200 restaurants); el cinema amb directors com Takeshi Kitano ( L'estiu de Kikujiro ); o la literautra, amb fenòmens editorials com Haruki Murakami. Fins i tot, hi ha editorials que publiquen exclusivament literatura japonesa: la madrilenya Quaterni i l'asturiana Satori.

La gran explosió del manga a Catalunya va arribar als anys 90 amb Bola de drac . La crisi, però, també ha afectat el còmic japonès. El 2001 a Espanya, es van traduir 106 mangues. El clímax va arribar el 2007 amb 747 traduccions. L'any passat la xifra va ser de 362. Malgrat tot, continua tenint un pes molt important: "El 40% del còmic que es publica a Espanya és manga", afirma Bernabé. És un fenomen que ha fet estralls: "Un dels seus atractius és la gran diversitat de temàtiques i estils, que fa que sigui apte per a tots els públics. Des d'infants fins a avis. El manga ha recuperat el públic femení, que suposa el 50% del total de visitants. Fa 15 anys entraves a una botiga de còmics i tot eren homes", resumeix Bernabé.