Uns 'feréstecs' de Goldoni amb barretina i accent

Barcelona.L'anècdota d' Els feréstecs es resumeix en vint segons i, en canvi, Lluís Pasqual es podria passar un dia sencer parlant de Carlo Goldoni (1707-1793). "Goldoni és com Nova York: quan hi arribes, el diafragma et tira amunt. És positiu, lluminós, és com Mozart", afirma el director del Lliure. Però comencem per l'argument de l'obra que avui s'estrena al Teatre Lliure de Montjuïc: dos pares de família sorruts i autoritaris (Jordi Bosch i Xicu Masó) volen casar els seus fills (Pol López i Laura Aubert). I ho volen fer sense que els joves ni es vegin ni es coneguin. "Com sempre, les dones són les intel·ligents i els homes són uns beneits i uns primaris absoluts", explica Pasqual. Així que són elles les que tramen l'argúcia perquè els dos joves es trobin en una festa de carnaval.

Però és quan es mira l'obra enllà del text -fet de diàlegs curts "que no diuen res més que coses normals de la vida", diu Pasqual- que es descobreix el gran joc teatral que desplega Goldoni: " Els feréstecs és una caricatura molt estripada. Pitarra es queda curt! Per això és tan difícil. I el que és prodigiós és que, el que en qualsevol altre autor hauria sigut una farsa, aquí no ho és: en el fons sempre hi ha persones de veritat -explica Pasqual-. És molt indulgent amb el gènere humà".

El director ja havia dirigit un Goldoni, Un dels últims vespres de carnaval , al Lliure el 1985, i La família de l'antiquari amb actors italians a la Venècia natal de l'autor. I tenia l'espina clavada de I rusteghi des de llavors. Per això, ara, amb un repartiment ampli, estel·lar i bregat estrena per fi un espectacle que "és un disbarat des que comença fins que acaba". Pasqual ho resumeix dient que és "teatre per a nens grans".

"És una obra revolucionària per la seva època [1760-62]", afirma el director. Goldoni va treure les màscares als actors però en canvi els papers encara tenien tics de Commedia dell'Arte. Paco Azorín ha ideat l'escenografia del muntatge, acostant els 300 espectadors a l'escenari d'una manera que Pasqual no vol desvelar.

Lleidatà, valencià, mallorquí

A Els feréstecs Goldoni fa un retrat satíric i humorístic d'una classe social concreta, que servia per a la Itàlia del segle XVIII i que a Pasqual li ressona en l'actualitat. Per això ha decidit acostar l'obra als Països Catalans i per això l'ha situat a la Primera República. "Sempre els moments de llibertat, com hi havia a Venècia o en la República espanyola, provoquen moviments de reacció. És quan més fatxes surten -afirma-. Aquests personatges són els que caricaturitza Els feréstecs , homes que no volen que les dones surtin i que els joves es coneguin «perquè aquí mano jo», sense més argument. Són uns bèsties. I em sembla que tenim un passat genètic comú", apunta. Pasqual, de fet, ha trobat connexions fins i tot biogràfiques entre Goldoni i Catalunya, i textos en què l'autor d' El criat de dos amos comenta que viatja pel nord de Catalunya i travessa cap a França per la Jonquera, i el sorprèn que l'accent dels oriünds s'assembli al venecià.

El mateix Pasqual ha traduït l'obra del venecià i ha fet parlar els seus feréstecs amb accent lleidatà, valencià, mallorquí i garrotxí, perquè un dia ho provar i "va anar". El foraster (Jordi Martínez) parla castellà. "Els actors anglesos i americans ho fan sovint. Està fet amb un gran carinyo cap a aquests parlars. I espero que tinguem sentit de l'humor...", desitja el director. L'obra estarà en cartell fins al 19 de maig.