La fantasia de Bayona pren forma a Terrassa

TerrassaFa dies que plou a dins i a fora del Parc Audiovisual de Catalunya. A l’exterior, el temps és inestable, però a l’interior és Juan Antonio Bayona qui decideix quan comença la tempesta. El director barceloní hi està rodant des de fa quatre setmanes, amb Sigourney Weaver i Felicity Jones, Un monstruo viene a verme, la seva tercera pel·lícula, que transcorre al Regne Unit malgrat que tots els interiors es graven a Terrassa. Cases al més pur estil anglès s’alcen a dins dels platós del Parc Audiovisual, on les falses finestres no tenen vistes a fora, malgrat que els vidres estan esquitxats del fang artificial que deixen anar els sortidors d’aigua per simular el clima britànic.

En aquesta atmosfera grisa i monòtona, el Connor (Lewis MacDougall) toparà amb les injustícies de la vida abans d’hora. És un nen de 12 anys amb una mare (Felicity Jones) malalta de càncer, fins al punt que ha esdevingut l’home de la casa i, pràcticament sol, prova de tirar endavant. Però tot plegat li provoca malsons, fins que decideix refugiar-se en un món de fantasia per girar l’esquena a la realitat. Submergit en aquest entorn imaginari, es trobarà un monstre (Liam Neeson) que “li explicarà tot allò que no li agrada” i li mostrarà “que, a la vida, les coses no són només blanques o negres”, subratlla Bayona. El film és una adaptació d’ A monster calls, el bestseller infantil de Patrick Ness.

Dos edificis separats per parts s’erigeixen en un dels platós més grans del parc audiovisual. Entre ells, però, no tenen res a veure. El primer és una casa forrada de catifes, amb figures de porcellana per tots els racons i estampats que recorden l’època victoriana. Hi viu l’àvia del Connor, una Sigourney Weaver controladora, tossuda i carregada de glamur.

La primera àvia de Weaver

“És veritat que no sóc la iaia entranyable de molts contes, però tampoc es tracta d’un personatge malèfic”, explica l’actriu, que interpreta la seva primera àvia amb “molt de gust”. L’altre edifici, bohemi i desordenat, és la casa del Connor i la seva mare. Una plaga de joguines, objectes vintage, roba bruta i dibuixos (el mateix Bayona n’ha fet alguns) campen sense restriccions per una llar que no s’assembla gens a la primera. I és que, precisament, l’ambientació juga un paper cabdal al film. “Vull transmetre les sensacions i el caràcter dels personatges a través de la decoració, de manera que per si mateixa ja expliqui una història”, diu el director artístic de la pel·lícula, Eugenio Caballero, que va guanyar un Oscar el 2007 per El laberinto del fauno.

Amb Un monstruo viene a verme, els gèneres cinematogràfics trepitjats per Bayona es dilaten. Malgrat que El orfanato ja estava esquitxat amb espurnes de fantasia, ara el cineasta amplia horitzons i incorpora un arbre gegant de dotze metres que neix, en gran part, dels efectes especials. Així, el monstre interpretat per Liam Neeson es basa en una combinació “entre les recreacions a mida natural i el performance capture, una tècnica que ha capturat els moviments de l’actor per crear després el personatge”, assenyala Bayona.

Si bé la fantasia estructura bona part de la pel·lícula, el director deixa clar que “no és un reclam ni un recurs” sinó “una manera d’explicar la realitat a través de la ficció”. I és que, més enllà del monstre, les relacions humanes són l’element vertebrador del film, que així culmina la trilogia (juntament amb El orfanato i Lo imposible ) centrada en el vincle entre la mare i el fill. De fet, aquest va ser un dels motius pels quals Weaver va llançar-se de cap al projecte. “Ara ja ningú fa pel·lícules sobre nens, mares, àvies i famílies”, destaca la intèrpret, que lloa “la profunditat amb què la història explora les relacions entre ells” i creu que “és difícil trobar un director disposat a rodar un guió així”.

Tot plegat configura un film en què l’espectador observa la realitat des de la perspectiva del Connor, que apareix a totes les seqüències. D’aquesta manera, “el món fraccionat dels adults només es deixa entreveure des de les percepcions del protagonista”, apunta Bayona, per a qui aquesta opció cinematogràfica va suposar “un repte”. El projecte d’ A monster calls figurava en els primers llocs del que la indústria nord-americana anomena la black list, la llista de guions més interessants per produir, i, no obstant això, segons el director d’El orfanato, ningú no s’atrevia a produir-lo. “El sistema nord-americà és cada vegada més conservador, amb els seus superherois i les seves franquícies. Aquesta és una pel·lícula ambiciosa, de fantasia, amb efectes especials, però també emocional. Les pel·lícules que Hollywood no s’atreveix a fer s’estan fent a Europa”, afirma.

‘Made in Catalonia’

El Parc Audiovisual de Catalunya encara veurà, durant prop de tres mesos, com l’equip de la producció, format per més de 100 tècnics, es passeja per les seves entranyes i les transforma en l’univers del Connor. Al marge dels exteriors, rodats a Manchester, i la captura de moviments de Neeson, que s’ha fet a Oxford, la resta d’escenaris del film tenen etiqueta catalana gràcies al director. “Sempre que puc intento rodar aquí”, apunta Bayona, que també reconeix que, “després, la gent no se n’adonarà”. Ell defensa que “les grans produccions són necessàries per potenciar la indústria cinematogràfica del país”, alhora que “també afavoreixen altres sectors” i defensa que el sector “pot ser rendible”. Un monstruo viene a verme s’estrenarà el 2016, però Bayona ja té signat el seu següent projecte: la seqüela de World War Z, produïda per Brad Pitt.