La divertida fascinació dels escàndols medievals

Barcelona.Adulteris. Marits enverinats. Amos que abusen dels seus esclaus. El cas de fra Ramon d'Empúries, "sodomita actiu". Una hecatombe de poncelles. Aquests casos i d'altres trobaran els lectors en un llibre fins ara difícil de localitzar i servit amb tota mena de traves que n'aigualien el contingut. "Vaig descobrir Sempre han tingut bec les oques gràcies al corrector Andreu Rossinyol", deia Jordi Raventós, editor d'Adesiara, durant la presentació del quart títol de la col·lecció De Cor a Pensa , que recupera llibres descatalogats d'autors catalans. Una dècada després de quedar enlluernat "per un assaig que tothom coneixia però que ningú havia llegit", Raventós s'ha decidit a publicar-lo amb la intenció d'oferir un text a l'abast del lector mitjà. "El llibre original estava farcit d'actes de judici en català medieval i de lleis citades directament en llatí", recordava.

Per aquest motiu ha comptat amb l'edició d'Alba Dedeu, que ha adaptat el llenguatge medieval de la cort i el codi judicial, si bé ha mantingut algun arcaisme que realça l'humor que esquitxa el text. A més, Enric Pujol ha escrit una introducció presentant les particularitats de l'obra i del personatge: "El compromís de Joaquim Miret i Sans es fa evident quan es repassa la seva trajectòria. Va ser un dels fundadors de l'Institut d'Estudis Catalans, va signar les normes ortogràfiques del 1913 i va ser un impulsor de la introducció del català en les publicacions de la Reial Acadèmia de Bones Lletres".

El descobridor de les 'Homilies'

Nascut l'any 1858 a Barcelona, l'historiador, acadèmic i literat va descobrir les Homilies d'Organyà l'any 1904, va localitzar la tomba d'Anselm Turmeda i va escriure estudis pioners sobre la història i la societat medievals de Catalunya. Sempre han tingut bec les oques neix d'una de les seves fixacions menys acadèmiques, el sexe, divulgades als dietaris Cafè i quilombo . "L'historiador hi anotava totes les despeses que feia durant els nombrosos viatges que duia a terme, també hi consignava les partides derivades de la seva estada als prostíbuls", escriu Pujol, que no es pot resistir a citar alguna de les anotacions de Miret: " Por la noche estoy en Kensington Wood (Lambeth) en quilombo con joven irlandesa ".

Al primer i més extens capítol del llibre, Joaquim Miret i Sans fa una panoràmica sobre prínceps, barons, monjos i ciutadans: "Portem un aplec de noves inèdites per contribuir a l'estudi d'aquesta qüestió històrica, posant de manifest la maldat, el rebaixament moral, la brutalitat de la gent de la citada època". Entre totes les depravacions presents al llibre, Jordi Raventós destaca Les darreres branques d'un arbre vell , en què es detalla el procés per sodomia contra el comte Hug d'Empúries. Alba Dedeu reconeix haver-s'ho passat millor llegint els capítols dedicats a l'enverinament que el cas de pederàstia del senyor Albertí de Barcelona. Enric Pujol, per últim, recorda el cas de l'hostalera mallorquina Bartomeua, que cometia el pecat de "carnalitat i adulteri" i que és acusada d'haver causat la mort al seu marit, Berenguer de Magarola.