Nens entre la justícia i la fe religiosa

Londres“Londres. El període judicial d’estiu feia una setmana que havia començat. Era juny, però feia un temps implacable. Fiona Maye, jutgessa de l’Alt Tribunal, era a casa un diumenge al vespre. Estirada en posició supina en una chaise longue, mirava cap al fons de l’habitació, més enllà dels seus peus, que es protegia amb mitjons, cap a uns llibres encaixonats en prestatges a tocar de la llar de foc. En un costat, molt a prop d’una alta finestra, hi havia una minúscula litografia d’un quadre d’un banyista pintat per Renoir, comprat per ella mateixa feia 30 anys per 50 lliures”.

Són les primeres línies de The children act, la setzena novel·la d’Ian McEwan. Fiona Maye és el que els anglesos coneixen com una professional, és a dir, una persona exitosa laboralment i que pot gaudir, com és el cas de Maye, del reconeixement públic. Viu en un gran pis a Gray’s Inn Square, una zona residencial molt a prop de Chancery Lane. El triomf professional, però, és el teló que amaga un conflicte matrimonial a punt d’entrar en erupció.

L’esclat de la bombolla

Fiona Maye no deixa de ser un George Perowne, el neurocirurgià de Dissabte ; un Clive Linley, el músic d’ Amsterdam, o un Vernon Halliday, el director d’un gran diari, també protagonista d’ Amsterdam. Són personatges que viuen en una bombolla d’èxit laboral que els acosta a la invulnerabilitat. S’hi instal·len fins que un fet inesperat que els colpeja els converteix en criatures tan indefenses com qualsevol altra. Tot i la placidesa dominical de la fotografia inicial, la protagonista de The children act està a punt de viure una època de turbulències. D’una banda, el seu marit la deixa per una dona més jove, canvia els concerts de Bach per la música pop. De l’altra, s’ha d’enfrontar a un cas inèdit després de molts anys d’exitosa trajectòria i que planteja un dilema entre justícia i moral.

Aquesta és la graella de sortida des d’on arrenca una novel·la curta de temàtica marcadament judicial. En una entrevista a la BBC, McEwan explicava per què va emmarcar l’obra en aquest context: “Quan penses en el que passa als tribunals de família -amor, desamor, malaltia, mort, el destí dels nens, les diferències religioses- veus que conté tot allò de què s’ocupa la literatura”. No és gratuït que el títol sigui exactament manllevat d’un protocol legislatiu per garantir el benestar dels nens i regular els graus de responsabilitat que hi tenen les famílies, les entitats socials i els estaments jurídics competents.

McEwan torna a reptar el lector i el situa, com en tantes altres novel·les, en el mateix dilema de cara i creu, sense matisos, que viuen els personatges. En aquest cas, en la cruïlla entre la fe i la llei: “Un testimoni de Jehovà de 17 anys necessita una transfusió de sang per salvar la vida. Per motius de fe, tant ell com els pares s’hi neguen. L’autoritat sanitària de la zona demana la intervenció de la justícia. Tot i que tractar algú mèdicament contra la seva voluntat es considera assalt criminal, imposa el seu criteri i materialitza la tensió entre la fe i la salut que vivim actualment”, explicava l’autor en una trobada amb els lectors del diari The Guardian al barri de Chelsea dilluns passat.

El benestar dels desprotegits

Amb l’opinió pública anglesa sacsejada pel confús cas d’Ashaya King, a qui els pares es van endur de l’hospital on el tractaven d’un tumor cerebral, l’autor té clar el veredicte en conflictes com el que planteja: “Està bé que els ídols morin per la fe, però crec que la justícia s’ha d’ocupar dels nens que encara no saben ben bé el que passa al seu voltant”. En aquesta línia, McEwan assegura que li sembla bé “que a les escoles s’ensenyin totes les religions però que deixin que els nens es creïn una opinió pròpia mentre creixen”. No en va, una cita extreta del mateix protocol que li dóna nom presideix la novel·la: “Quan un tribunal determina qualsevol cosa pel que fa a l’educació d’un nen, el seu benestar ha de ser la consideració primordial”.

McEwan, que va reconèixer a l’ARA que manté un “afer amb el públic català”, espera que The children act estigui disponible en la nostra llengua abans de l’estiu de l’any vinent.