Jordi Riera: "El còmic català s'exporta poc, però exportem dibuixants"

Quan va néixer el còmic a Catalunya?

Les primeres historietes en català, protohistorietes, de fet, es van publicar en revistes satíriques de l'últim terç del segle XIX. Aleshores no es feien servir les bafarades o globus, el text encara es posava al peu de cada vinyeta, com les auques. El primer que va utilitzar les bafarades deliberadament, amb el propòsit de fer avançar la història, va ser el nord-americà Richard Felton Outcault, l'any 1896, en una historieta protagonitzada per The Yellow Kid. Se sol associar aquesta data a la de la fundació del còmic. Hi ha excepcions, però l'ús del globus a la historieta en català no es va generalitzar fins després de la Guerra Civil. Abans de la guerra va haver-hi magnífics il·lustradors i humoristes gràfics, que podem veure en revistes que van ser tan populars com ara L'Esquella de la Torratxa , Cu-cut , En Patufet , Papitu ... Però en aquestes revistes hi havia sobretot acudits gràfics. Els llibres d'historietes en català, tret d'alguna excepció, van començar-se a editar als anys 60.

¿De quins països prové el còmic que es tradueix al català?

Sobretot del món franco-belga. És sabut que van tenir un paper clau, en ple franquisme, en la publicació de còmic en català, les revistes Cavall Fort i L'Infantil (que passarà a dir-se Tretzevents ). Els que van crear-les van pensar que els valors del còmic franco-belga eren més propers als que volien encomanar a la canalla que els dels còmics americans. A més, deien que el còmic franco-belga era d'un traç força semblant al dels ninotaires catalans de principis del segle XX. El còmic franco-belga ha estat, amb diferència, el més traduït al català. També s'ha traduït còmic americà. Es continua traduint, i de manera creixent, més novel·la gràfica que còmic de superherois. En català tenim dues obres fonamentals de la història del còmic, totes dues procedents dels EUA: Maus d'Art Spiegelman i Watchmen d'Alan Moore i Dave Gibbons. I, finalment, cal destacar algunes traduccions de manga, com ara Bola de Drac .

¿S'exporta el còmic català?

Molt poc. Hi ha, tanmateix, força ninotaires treballant per a editorials de fora. Els dibuixants catalans són molt ben valorats per a indústries de còmic molt més fortes que la nostra, com la nord-americana i la franco-belga.

¿Els videojocs i internet com afecten el còmic?

És evident que fa uns anys, per als infants i els joves, la lectura d'historietes ocupava una porció molt important del seu temps lliure, i avui no. El còmic ha de competir amb moltes possibilitats d'entreteniment. Continua tenint el seu espai, tant en català com en castellà i, tot i que va adreçat fonamentalment als lectors infantils i juvenils, ha ampliat la base lectora amb la incorporació de públic femení i adult. Continua resistint. Jo acostumo a dir que el còmic en català té una mala salut de ferro.

¿La possibilitat de descarregar fitxers ha suposat un fort impacte al món del còmic com ha succeït en altres sectors?

Sí, esclar. Hi ha un impacte negatiu per al sector editorial, prou conegut: a la xarxa es troben gratuïtament còmics digitals que estan disponibles a llibreries. Això perjudica tota la cadena de producció del llibre i, evidentment, els autors. Però hi ha un element positiu: es poden recuperar, gràcies a internet, historietes antigues, o descatalogades, que difícilment mai es tornaran a reeditar en paper. La Biblioteca de Catalunya, a través del projecte ARCA (Arxiu de Revistes Catalanes Antigues), ha digitalitzat un munt de publicacions periòdiques històriques. Ara es poden consultar revistes com En Patufet , Virolet , La Núria ... D'altra banda, alguns col·leccionistes de còmics han posat a l'abast de tothom, encara que de manera alegal, publicacions molt difícils de trobar fins i tot en biblioteques i arxius.