Els Brams alcen la veu “per barrar el pas a la coacció”

Barcelona“Vam muntar Brams quan jo tenia 23 anys, i aquest any en faré 47”, diu Francesc Ribera, Titot. És a dir, porta més de mitja vida dedicat al grup, tot i que hi va haver un període de silenci, quan els Brams van decidir plegar després de publicar Sempremés (2005). Hi van tornar el 2011 amb Oferta de diàleg, i ara donen continuïtat a la proposta amb Anem tancant les portes a la por, un disc autoeditat que pren com a títol un vers de Salvador Espriu.

“Hi ha un dia que tens tanta raó com el dia anterior però que has perdut la por, i llavors tot canvia”, explica el cantant dels Brams. Ribera, també regidor per la CUP a l’Ajuntament de Berga, no deslliga el discurs independentista del social. “Per això en la cançó que dóna nom al disc diem: «És tan fàcil si un s’emplaça, sigui a l’urna o a la plaça». Ajuntem l’Assemblea Nacional Catalana i el 15-M, intentant posar en el mateix valor les dues coses”, precisa. Com diu el sociolingüista i músic Isidor Marí a propòsit de les lletres del disc dels Brams, “anem obrint les portes a un món més just, lliure i democràtic, en què el nostre país sigui sobirà i responsable de corregir els seus propis defectes”.

El nou treball del grup de Berga és conseqüent amb una trajectòria marcada pel caràcter reivindicatiu. “Rock de combat i de taverna”, diu Ribera. Tanmateix, hi ha més reflexió, a vegades amb sornegueria i ironia, i els càntics tavernaris queden reduïts a la cançó Aiguòlics Anònims. “No hem volgut oblidar aquest aspecte”, recorda Ribera, que reconeix que “conceptualment” aquesta peça, que sí que té a veure amb la història del grup, queda una mica al marge de la resta del disc.

La part més combativa la representa la cançó Ordre d’allunyament, que carrega contra la corrupció, la violència policial, el racisme i els atacs a la llengua. El missatge es reforça amb un videoclip en què cada actitud es relaciona, respectivament, amb Fèlix Millet, els antidisturbis dels Mossos d’Esquadra, Josep Anglada i Jordi Cañas. “La cançó és una metàfora. On els vols enviar, si són tots d’aquí? A més, jo no li desitjo a cap país que hagi d’acollir algú com l’Anglada -diu Ribera-. El que pretenem és que siguin aquestes actituds les que s’allunyin, que s’esvaeixin. Hi posem cares per identificar aquestes actituds i que quedi clar de què estem parlant”.

Recursos expressius

En aquest cas concret ho fan amb un embolcall musical de rock dur, adaptant l’estil al contingut líric, com de fet fan en la resta del disc. “Fem servir els gèneres musicals com si fossin recursos expressius. El punk et serveix més per protestar, el reggae per a actituds més relaxades o vitalistes i l’ska per a la sornegueria, però no pretenem fer exercicis d’estil, sinó que cada estil acompanyi el que estem explicant”, diu.

El cantant dels Brams lidera avui un grup que completen David Rosell, Xavi Vila, Pere Borralleras, Jordi Castilla, Guillem Vernis i Sergi Beringues. Plegats han fet el nou disc perquè tenen “ganes de continuar explicant coses”. “Sempre hem sigut un grup amb un fort component polític i social. Ja ho érem quan tot era un avorriment i els polítics ho arreglaven tot anant a Madrid a pactar quatre transferències. Ara estem vivint un moment d’ebullició política i social en tots els àmbits, i ens cremava una mica la sang estar-nos a casa com si estiguéssim jubilats”, diu Ribera.

Amb els anys, ha guanyat pes una reflexió que va més enllà de la confrontació. “La gent va perdent la por a la coacció. Es deia que calia bombardejar Barcelona cada 50 anys perquè tothom tingués present l’amenaça i ningú gosés fer res. És una por que ens impedia fer les coses lliurement”, recorda. Ara, diu Ribera, es tracta de trencar “la inèrcia històrica del seny” i “barrar el pas a la coacció”. “Si aproves una declaració dient que ets sobirà, vol dir que per sobre no hi ha res, i que ningú té la legitimitat per ordenar-te o per prohibir-te res”, afirma un home que també té paraules de crítica per al “patriotisme barat que converteix la queixa en sacrilegi”. Així ho canta a No dependre, una cançó que alerta també sobre “no fer un estat independent amb les normes que el capital imposi”. “Si critiques el govern ja et diuen que ets un antipatriota. És com Esperanza Aguirre dient que si algú està en contra de les corrides de toros és antiespanyol, com si no hi poguessin haver antitaurins espanyols. Això ho fan tots: francesos, nord-americans...”, diu Ribera.

Diàleg en directe

El grup de Berga ja fa unes setmanes que està portant al directe el nou disc. El 31 de maig actuaran a Figueres i la gira passarà també pel Canet Rock, després que els Brams fossin escollits per ser-hi en una votació popular. Independentment del lloc on actuïn, Ribera té clar que el més important és la connexió amb el públic. “Als tècnics de llum sempre els dic que necessitem veure la gent per saber com s’està rebent el concert. Per la cara de la gent veus si estan entenent la lletra o no. I has de poder rebre aquestes emocions, perquè si no estàs fent un monòleg, i en directe es tracta de fer un diàleg. Si no veus la gent és com cantar al buit”, diu Ribera.