Amat-Piniella, expulsat per roig, torna a Manresa

ManresaEl 2 de gener de 1960, l'escriptor Joaquim Amat-Piniella (Manresa, 1913 - l'Hospitalet de Llobregat, 1974) va anar a Manresa a firmar exemplars d'El casino dels senyors. Feia quinze anys que havia sortit de Mauthausen i en faltaven tres perquè publiqués K.L. Reich, un colpidor testimoni de l'infern dels camps nazis. Va arribar-hi a mitja tarda i en va haver de marxar al cap de dues hores. El van fer fora. No tornaria a la ciutat on havia nascut, havia estudiat i havia començat la seva carrera periodística i política. Fins ahir. 53 anys després de la seva expulsió, les seves despulles van ser traslladades, amb les de la seva segona dona, Maria Fernández, des de Collserola fins al cementiri de Manresa. Finalment, l'home que, segons Montserrat Roig, "vessava humanitat" ha pogut tornar a la capital del Bages.

Al panteó s'hi llegeix: "Aquí reposa Joaquim Amat-Piniella, supervivent de Mauthausen i autor de la novel·la K.L. Reich. En memòria dels manresans que van patir i morir als camps de concentració i de totes les víctimes de l'horror nazi". Inscrits a la paret, hi ha uns versos de Llunyanies , els poemes que va escriure rere els filferros de Mauthausen: "Pàl·lids de terror els assassins del qui ha estat just. / Pàl·lida la glòria que tornarà jove el blau del cel...! / Veniu amb mi, tots, a desvetllar cementiris!"

Aquell 2 de gener del 1960, l'escriptor Josep Tomàs Cabot va anar a veure Amat-Piniella. El seu va ser l'últim llibre que va firmar l'autor d'El casino dels senyors. "Tot d'un plegat van irrompre dues persones. En castellà i de manera brusca, li van dir que allò era un acte incivil, i que no tenia autorització per firmar llibres. Era un rojo separatista i a Manresa no el volien", explicava Cabot en una entrevista a l'historiador Joaquim Aloy. "Era una manera brusca de dir-li que feia nosa", afegeix. Cabot recorda que Amat "va girar cua i va desaparèixer". Ningú el va tornar a veure.

Una gran sensibilitat

Segurament va agafar el tren, tot sol, i va marxar a Barcelona. Amat devia estar afectat. L'home que durant cinc anys va haver de posar-se els pijames ratllats, bruts de sang, foradats de trets i recosits de Mauthausen, era extremadament sensible. Ahir el seu fill, els néts i els nebots van voler acompanyar el seu retorn a Manresa. "Era molt afable, molt carinyós. Tot el que sóc l'hi dec a ell. Els meus valors, la importància que li dono a la veritat. Ell sempre em deia que no oblidés que allò que llegia a K.L. Reich era veritat. Em deia que no em deixés enganyar pels qui deien que allò no havia passat mai", explica el seu nebot Bernardo Fernández, que va viure amb ell des del 1962 fins a la seva mort. Fernández conserva la vella màquina d'escriure de l'oncle.

El fill d'Amat-Piniella, Marcel, recorda especialment l'alegria del seu pare quan finalment va veure publicat K.L. Reich : "Ho havia intentat moltes vegades i moltes vegades li havien dit que no". El nét, Oriol, no va poder conèixer el seu avi, però l'ha anat descobrint. "Primer, quan era petit, a les reunions de l'Amical de Mauthausen, i després amb la Montserrat Roig", diu. "Sempre em diuen que era un home que captivava amb la conversa", afegeix. Ell creu que el seu avi estaria content de poder descansar a Manresa: "És la ciutat on va créixer, i en el projecte polític d'aquesta ciutat hi va posar el coll".

Amb el retorn d'Amat-Piniella a Manresa, es posa punt final, de manera simbòlica, a l'Any Amat-Piniella. "S'ha fet justícia amb algú amb quin no es va ser just. No volem oblidar, com ell no va oblidar allò que va viure. Amb aquest retorn es tanca un cercle de silenci i vergonya", va dir ahir Josep Alert, que ha coordinat el centenari, una commemoració que, sense gaires recursos, ha reeixit. Ha aconseguit que l'obra de l'escriptor manresà torni a les llibreries, amb la publicació de títols inèdits i reedicions. Un altre èxit: per primera vegada, K.L. Reich serà traduïda a l'anglès i al francès. A Maria Bohigas, editora de Club Editor, l'ha sorprès la bona acollida de l'obra d'Amat-Piniella. "Ha sigut un centenari modest però molt efectiu. Suposo que l'entusiasme dels que l'han organitzat s'ha encomanat", conclou Bohigas.