La línia 9 estalvia fins al mínim detall

BARCELONAEl Govern va anunciar ara fa deu dies l'acord estratègic amb les constructores FCC i ACS, principals responsables del desplegament de la línia 9, per concentrar tota la inversió disponible i fer arribar la línia de metro de l'aeroport a la Zona Universitària com a nou tram a inaugurar de manera prioritària. Aquesta decisió, que beneficia directament el tram de la L9 que connectarà la ciutat amb bona part del pol econòmic del sud de Barcelona en un termini màxim de dos anys, afecta principalment l'arribada dels combois a les estacions previstes al tram que discorre pel passeig de la Zona Franca. El nou metro no tindrà els dos trams enllestits fins al 2016.

Si es baixa cap a un nivell més específic de les obres que s'estan fent a sota terra, la concentració d'inversió als treballs diaris que els empleats de les unions temporals d'empreses estan realitzant repercuteix aquests dies en la feina directa dels operaris que hi ha al subsòl de les estacions. És el que s'anomena l' obra civil de l'estació : adequació d'accessos, desplegament tècnic de mesures contra incendis, instal·lació de maquinària i selecció de materials per als acabats.

"Els van demanar que tot el que es pogués estalviar, s'estalviés". Així s'expressa un portaveu del departament de Territori i Sostenibilitat a l'hora d'explicar la concentració de la inversió, que ha arribat fins i tot en els nivells més pràctics, després de les ordres que el conseller Lluís Recoder va donar gairebé des de principi de mandat per prioritzar les inversions en infraestructures i més concretament en les que afecten la línia 9 del metro.

Tàpies a cel obert

A peu de carrer, tot i aquestes directrius, les conseqüències de les ordres de la conselleria i les seves afectacions es veuen poc. El traçat del nou metro és mitjanament visible, amb els pous oberts en diferents punts i amb les places aixecades, que ara s'hauran de readequar en les zones en què les estacions han estat ajornades sense data. Però les tanques impedeixen que el ciutadà es faci una idea clara de l'evolució de les obres. Ara bé, sí que hi ha, per exemple, algun punt a cel obert que dóna pistes d'aquesta redirecció de la inversió.

Al passeig de la Zona Franca l'estació de Foc Cisell té suspesos els treballs fins al punt que l'únic accés de l'estació, en el tronc central del passeig que dóna vida al barri, està directament tapiat per una ferma paret de totxos. Els treballadors que hi ha més amunt, en un solar del carrer Foneria, no s'acosten a la confluència amb el carrer del Foc des de fa setmanes. "Hem ordenat deixar-les així i Foc Cisell està tapiada perquè en aquest moment no s'hi està treballant", explica el mateix portaveu del departament de Territori i Sostenibilitat. Una decisió similar s'ha pres a l'estació del Gornal, on una de les dues boques que hi havia previstes s'ha eliminat.

A sota terra, en qualsevol cas, és on el dia a dia laboral evidencia l'estalvi fins al més mínim detall. L'estació d'Amadeu Torner, que és una de les més avançades, ja no ha optat pel recobriment metàl·lic de les parets i del sostre i s'ha substituït aquesta despesa per una capa de pintura negra. A la parada de Gornal, en què encara hi ha feina d'envergadura a fer, hi havia quatre trams reservats per instal·lar escales mecàniques a cadascuna de les cinc plantes de desnivell. Ara s'està eliminant un espai d'escala, de manera que en lloc de dues escales de baixada i dues de pujada n'hi haurà dues i una.

Vies i electrificació

Fonts dels treballadors també han apuntat que les estacions del tram prioritari que enllaçarà durant el 2014 la Zona Universitària amb l'aeroport -i que permetrà que hi hagi de cop tres transbords, amb la L1 a Torrassa, amb la L3 a la zona del campus i amb la L5 a Collblanc- no s'enllestiran del tot fins a última hora perquè GISA ha comunicat a peu d'obra que no adquirirà ni farà instal·lar fins d'aquí dos anys les escales mecàniques i els ascensors.

La Generalitat ultima la represa de les obres amb la recuperació de la tuneladora que ara mateix està aturada encara a 600 metres de l'estació d'Ildefons Cerdà, passada la bifurcació dels dos trams. Quan es posi en funcionament, segons els tècnics de Territori, no es trigarà més de tres mesos a perforar l'espai que queda i només faltarà, com a feina de més envergadura, la col·locació de les vies que falten i l'electrificació de la xarxa en aquest tram.

Recoder va insistir dimecres passat al Parlament que la fórmula d'"aplanament del deute" que s'ha consensuat amb les constructores de la L9, que treballen en forma d'unió temporal d'empreses (UTE), permetrà la inauguració de cop de 16 estacions en un tram en què només es descartaran, de moment, la parada d'Eixample Nord, en uns terrenys que l'Ajuntament del Prat encara no ha urbanitzat i que estan tocant al Carrefour, i la parada de Ciutat Aeroportuària, en què hi ha instal·lacions que encara s'han de desenvolupar en una zona que queda entre les dues terminals de l'aeroport. Aquesta fórmula d'aplanament del deute també servirà per reprendre les obres de FGC a Terrassa i Sabadell.