CARRETERES SECUNDÀRIES

'Kit' Kony i la 'global community'

Desenes d'ugandesos de la regió de Lira, al nord del país, miren el documental Kony 2012 de l'ONG Invisible Children.
i Bru Rovira
18/03/2012
4 min

Fins fa unes setmanes, si escrivies Kony en un cercador espanyol la primera informació que t'apareixia feia referència a una empresa de manteniment d'ascensors amb seu a Sabadell. Es veu que Kony Ascensors no està passant per un bon moment, ja que els seus aparells pateixen el sabotatge d'algunes empreses de la competència. Per demostrar-ho, Kony Ascensors ha penjat a la xarxa un vídeo amb càmera oculta en què es pot veure un home amb el cap rapat que manipula, tornavís en mà, una caixa-armari plena de ginys inversemblants i de cables elèctrics. Segons una veu en off, el subjecte en qüestió és un empleat d'una empresa del sector, i el que està fent és espatllar el mecanisme d'un dels ascensors de Kony per desprestigiar la marca.

Des de fa setmanes, però, Kony Ascensors i l'home amb el cap pelat han passat a un segon pla, i el Kony que ocupa tot l'espai cibernètic i bat rècords a les xarxes socials és Joseph Kony, el comandant de l'LRA (Exèrcit d'Alliberament del Senyor), una milícia que va néixer fa més de vint anys a la regió acholi del nord d'Uganda i que avui es mou per les selves de la República Centreafricana i el nord de la República Democràtica del Congo, completament esmicolada, integrada per no més de tres-cents guerrillers.

Cruesa tocada per l'Esperit Sant

Fundada per la mèdium Alice Auma, una venedora de peix de la ciutat de Gulu, la guerrilla de l'LRA va néixer a finals dels anys vuitanta com un exèrcit d'inspiració messiànica. En el context de la guerra civil i el genocidi fet pels governs de Milton Obote i d'Idi Amin Dada -amb més de sis-cents mil morts-, aquest exèrcit d'il·luminats es proposava regenerar la comunitat acholi, que havia estat víctima amb Idi Amin, i botxí amb Obote.

L'LRA va començar una mena de guerra màgica en què es barrejava la religió catòlica colonial amb les creences ancestrals. Tocats per una missió divina, els soldats seguien tàctiques militars fora de tota lògica. Entre moltes altres recomanacions s'havia de lluitar dret, a pit descobert, o disparar a cegues confiant que l'esperit dirigís les bales. El soldat que és pur, deien els manaments del Sant Esperit, és immune a les bales de l'enemic que rebotaran contra el seu cos.

Com era previsible, aquesta guerra santa es va convertir en una de les guerres més cruels que s'han conegut mai, especialment pel fet de servir-se dels infants, als quals segrestava i instruïa a base d'enfrontar germans amb germans, fills amb pares. "Em van ordenar que matés el meu pare -explicava un nen de l'LRA a Amnistia Internacional-. Vaig dir que no. Em van començar a pegar amb un ganivet. Vaig agafar el ganivet i vaig esquarterar el pare. Ho feien perquè no poguessis tornar mai a casa".

Durant més de vint anys, l'LRA ha deixat milers de morts, desplaçat centenars de milers de persones i segrestat més de vint mil nens: els nois per fer-los soldats, les nenes per convertir-les en esclaves sexuals. A partir de l'any 2005 es va estar a punt d'arribar a un acord de desarmament i, de fet, des del 2000 es van amnistiar prop de tretze mil soldats de l'LRA, però Kony, que s'havia d'entregar, no ho va fer dient que si ell havia d'anar al Tribunal Penal Internacional també ho havien de fer la resta de comandants de la guerra, inclosos els de l'exèrcit ugandès.

Sobre l'LRA s'ha escrit molt, s'han fet pel·lícules. León de Aranoa va filmar a Invisibles, produïda per Metges Sense Fronteres i Bardem, la història dels nens que a la nit deixaven els seus pobles per dormir junts i protegir-se dels segrestos. Els missioners ho denuncien des de fa dècades. Entre ells, l'espanyol J.C. Rodríguez Soto, que va viure 18 anys a la regió. Es veu que un dia va demanar tres mil euros a l'ambaixada espanyola de Nairobi per fer un projecte amb els nens desmobilitzats i li van dir que Uganda no era "prioritat comercial espanyola". No es pot dir, doncs, que no fos un fet conegut ni que els governs ignoressin aquesta història tràgica.

Ara, gràcies al famós vídeo que en poques setmanes ha estat visionat per vuitanta milions de persones -i la cosa és multiplica-, Kony ha deixat de ser un breu a peu de pàgina i s'ha convertit en una figura mundial. El vídeo, però, te diversos problemes. El primer és que la informació és lamentable, plena de falsedats. No s'explica bé el context, les persones, els llocs, la història. El segon és el ferum ideològic i justicier que desprèn, més propi dels westerns que del dret internacional. El narrador-protagonista és un heroi que "atrapa les persones dolentes", segons explica al seu fill, que ho compara amb Star Wars . El Bé i el Mal en estat pur. I el Bé, esclar, és l'exèrcit nord-americà que ha d'intervenir per atrapar els dolents, personalitzats en Kony, però sense fer cap menció a la història de la regió, inclòs aquell criminal anomenat Idi Amin que un dia els exèrcits colonials van convertir en oficial.

Signes d'un món a la deriva

L'entusiasme que desperta aquesta història explicada d'una manera tan barroera -als suggeriments sobre què podem fer es recomana comprar "el kit Kony" per 30 euros- posa en evidència la deriva d'un món que és incapaç de mobilitzar-se amb la raó i el cor, tenir idees transformadores i assumir responsabilitats, però que en canvi s'emociona amb passió desbordada per coses que neixen i desapareixen sense deixar marca en les nostres vides. Només un instant de bona voluntat neurastènica. Bonisme compartit a la global community . Pertinença a aquesta nova religió. Quan passi la febre Kony probablement els ascensors de Sabadell recuperaran la seva posició a internet.

stats