Sigles: l'MIT i el MIT
Acabo la sèrie sobre l'apostrofació de sigles lligant-la a la institució que el nostre líder ens ha posat com a Ítaca: el Massachusetts Institute of Technology. Fàcil d'escriure -hi ironitzava Alzamora l'altre dia- no ho és, i la sigla s'agraeix, però fins i tot la sigla és una mica traïdora.
M'escriu un brillant arquitecte per dir-me que ell, que supera el mig segle, sempre n'ha dit l'MIT i no pas el MIT, com en diuen ara. És a dir, l'em ai ti i no pas el mit . I aquest exòtic em ai ti (sembla un nom de president xinès) m'ha retornat a l'excitant argot iniciàtic amb què a principis dels anys 80 parlàvem de Noam Chomsky.
També he descobert que els meus discos de U2 (de iu tu ) ara són d'U2 (d'u dos ). I no tinc clar si em compraré un àipad o un ipad .
Sóc decidit partidari d'incentivar la catalanització d'estrangerismes i, en la mesura que prospera, fer-ne la forma estàndard.
Combatent la nostàlgia, entenc que ara seria pedant preferir em ai ti . I també entenc que s'imposi u dos , tot i que iu tu era més suggestiu.
Fixem-nos, però, que el procés de catalanització sempre té límits i crea asimetries, i que quan l'ús es planta amb fermesa sol tenir raons de pes.
La catalanització total de sigles depèn de molts factors, com ara el seu grau d'arrelament i de llegibilitat.
Això pot explicar que escriguem OTAN i ONU (i no NATO i UNO), però UNESCO i UNICEF. "¿UNESCO i UNICEF o Unesco i Unicef?", apunta un lector. Ho veurem dilluns.
