RAMON MADAULA: Perfeccionisme neuròtic
Anava per mecànic de cotxe i té la racionalitat obsessiva que a partir d'un petit soroll busca l'avaria. Els seus judicis són incisius i asèptics com un bisturí. Si no li agrada, se'n va a mitja funció. Pot ser sincer amb implacable duresa. Sincer fins a ser capullo .
Perfeccionista neuròtic, l'autoexigència el fa poc comprensiu amb els errors dels altres, que no pot evitar veure com deixadesa. Ell, igual que Shylock, sembla un ésser ferit i humiliat que quan acumula frustració esclata amb ràbia.
Els seus ulls clars, gairebé glacials, són la millor base per a un ventall de sentiments que, quan apunten, emocionen per contrast. En els silencis hi posa el punt de mala llet de qui té la convicció que la vida el puteja.
Sense maquillatge, té la pal·lidesa ullerosa d'haver passat una mala nit. Fa ioga per aïllar-se d'un entorn pertorbador i suportar estoicament que la clau de l'èxit sigui més la sort que el mèrit.
Professionalment, és un magnífic actor. I l'irrita que els de la faràndula es passin la vida picant-se l'ullet i rient-se les gracietes en lloc de preocupar-se d'omplir la platea.
A El mercader de Venècia és l'únic gran encert d'un càsting i una versió estrepitosament fallits. L'únic personatge que enmig del naufragi general es manté plenament humà, cosa que fa encara més patent el repugnant antisemitisme de l'obra de Shakespeare.
