Penediment

El penediment és la reacció emocional negativa que ens susciten les nostres pròpies accions o omissions passades.

Es verbalitza, normalment, dient "Em sap greu" i el solen acompanyar sentiments de tristesa, vergonya, incomoditat, depressió i culpa.

El terme, en hebreu, vol dir tornar i suposa tornar amb Déu després d'haver-se'n allunyat desobeint els seus manaments.

Certs filòsofs, com Nietzsche, hi veuen un autoengany, però per a d'altres és una forma d'autocuració de l'ànima, que gràcies a ell recobra les forces perdudes.

Mentre que el remordiment es concentra en l'atac contra un mateix i pot acabar duent a una desesperació autodestructiva, el penediment porta a demanar perdó als ofesos en la ferma esperança de ser perdonat.

Però hi ha un penediment imperfecte, que es coneix com a atrició , en què el saber greu no és per amor o respecte als ofesos sinó per por a les conseqüències de l'ofensa.

L'atrició ve a ser un penediment immadur i mal forjat enfront d'una contrició sentida i ben meditada.

Al segle XIII, Duns Escot i Tomàs d'Aquino van dissentir sobre si amb l'atrició n'hi havia prou per recobrar la gràcia o calia la contrició, però el Concili de Trento se'n va rentar les mans i avui cada teòleg catòlic té les mans lliures per dir-hi la seva.

Joan Pau II, per exemple, va dir que l'atrició és també un do de l'Esperit Sant, però que pot no ser suficient en un cas de pecat greu. Ara bé, cap catecisme especifica si ho seria matar elefants.