El llibre de la vida del porc

E l porc ja no té secrets per als científics. Aquesta setmana és el protagonista de la portada de la revista científica Nature , ja que gràcies a la feina de 150 científics de 12 països de tot el món s'ha aconseguit seqüenciar el seu genoma complet. Entre aquests investigadors, n'hi ha de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). "Les implicacions en l'àmbit científic, tecnològic i biomèdic aviat es faran notar", diu Miguel Pérez Enciso, investigador ICREA del Centre d'Investigació en Agricultura i Genòmica (CRAG) i de la Facultat de Veterinària de la UAB, que ha participat en el projecte i que té entre mans una recerca sobre la genètica del porc ibèric.

Comptar amb la informació genètica completa del porc no només pot tenir implicacions en l'àmbit de l'alimentació, amb la selecció i la millora de l'espècie. També obre la porta a aplicacions mèdiques. Revifarà la recerca en xenotrasplantació, és a dir, la possibilitat de trasplantar òrgans d'aquest animal a humans, una línia en la qual fa temps que es treballa com a opció a la creixent necessitat d'òrgans, però també com a resposta a les persones que tenen problemes de compatibilitat. A principis d'aquest mateix any, la revista The Lancet publicava els resultats d'un estudi amb bons resultats que va consistir a trasplantar illots de cèl·lules pancreàtiques de porc a micos diabètics per restablir la seva producció d'insulina. De la mateixa manera, s'ha investigat fer servir vàlvules cardíaques i també pell del porc per a cremats. De moment, però, no s'ha avançat en la possibilitat de trasplantar òrgans sencers, com ara el cor o els ronyons, ja que hi ha el perill que es transmetin malalties.

També fa anys que el porc es fa servir com a animal de laboratori per fer assajos preclínics per la semblança biològica d'aquest mamífer domèstic amb els humans. Amb el seu genoma a la mà, els científics podran optimitzar-ne l'ús com a model en els seus estudis. El llibre de la vida del porc està format per 21.000 gens, segons ha identificat aquest consorci, un resultat en la línia d'altres mamífers. Conté diferents mutacions que, en humans, s'associen a un augment del risc d'obesitat, de diabetis, de Parkinson, d'Alzheimer i, curiosament, de dislèxia.

Gust i olfacte

L'estudi també ha permès detectar que el porc és l'espècie animal que presenta més gens funcionals involucrats amb l'olfacte, cosa que confirma la importància d'aquest sentit, que l'ajuda a trobar menjar on sigui.

De la mateixa manera, en el porc també s'hi han trobat gens relacionats amb un altre sentit, el gust. En concret, es tracta d'uns gens que fan que el paladar del porc no sigui gens exigent. "De fet, el porc és capaç de menjar aliments que altres espècies no poden menjar perquè és més sensible al gust amarg. Els resultats expliquen per què menja de tot", segons Pérez Enciso.

Els investigadors han seqüenciat el genoma de referència d'una femella de raça Duroc, que han comparat amb els genomes de deu races més, algunes salvatges i altres de domèstiques, procedents d'Europa i de l'Àsia. Amb la comparació han arribat a filar més prim sobre l'arbre genealògic del marrà. Va aparèixer al sud-est asiàtic fa uns 4 milions d'anys i des d'allà es va estendre cap a gairebé tota Euràsia, incloent-hi Europa i el nord d'Àfrica. "La separació entre el senglar asiàtic i l'europeu es va produir fa un milió d'anys", especifica Pérez Enciso. Després, fa aproximadament 10.000 anys, l'home va domesticar el porc a partir del senglar.

La domesticació va ser al mateix temps i de manera independent en múltiples localitats, tant a Europa com a la Xina. Quan Marco Polo va arribar a la Xina, al segle XIII, ja hi va trobar porcs domèstics diferents dels europeus. Els porcs xinesos i els europeus, però, no es van conèixer entre ells fins que els portuguesos i els anglesos van viatjar a l'Àsia, cap al segle XVI. Els marrans xinesos es van començar a importar perquè eren més dòcils i més grassos que els europeus. Es van creuar i com a resultat van sorgir les races porcines que avui coneixem. Amb la seqüenciació complerta del genoma d'aquest animal s'ha pogut quantificar amb precisió que un 30% del genoma de les races internacionals que avui es comercialitzen són d'origen xinès.

Vaques i pollastres

El genoma del porc s'afegeix al de dues espècies de gran consum, les vaques i els pollastres. L'any 2004 es va publicar també a Nature el genoma del pollastre, un projecte en el qual també van participar científics catalans, en concret de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), de l'Institut Municipal d'Investigació Mèdica (IMIM) i del Centre de Regulació Genòmica (CRG). El pollastre també és un bon model animal per estudiar, entre altres coses, la relació entre el càncer i els virus. El primer cop que es va identificar un virus que provocava càncer va ser gràcies a una gallina. La gallina també és un model d'animal important en l'estudi de l'embriologia i el desenvolupament. D'altra banda, la seva posició en l'arbre evolutiu, entre els peixos i els mamífers, la fa interessant per als estudis sobre evolució. Comparar el genoma de diferents espècies permet trobar regions conservades des de la separació dels mamífers, fa uns 310 milions d'anys.

El genoma de la vaca es va seqüenciar l'any 2009. L'estudi, que es va publicar a Science , no només obre la porta a la millora genètica del ramat per obtenir llet i carn de gran qualitat, sinó també a conèixer millor la base genètica d'alguns dels trets més específics d'aquest animal. És el primer rumiant que s'ha seqüenciat. El seu estómac, que té quatre parts i en el qual habiten milions de microbis, treu el màxim profit del que menja: l'herba. La vaca ja ha participat en recerca sobre reproducció assistida i trasplantaments.