La Lluna, filla de la Terra segons 'proves de maternitat'

A la mare Terra, els científics li acaben de fer una prova de maternitat a mida. Fa anys que es coneix la teoria segons la qual la Lluna va néixer a partir de la col·lisió del nostre planeta amb un altre de la mida de Mart, al qual s'ha anomenat Theia. Però el que no quedava clar és si la seva composició li devia a la Terra, a Theia o a tots dos planetes. És a dir, si la Lluna és com és perquè s'assembla més al pare o a la mare i, en definitiva, qui dels dos la va parir. Fins ara no s'havia pogut concretar. Però tres estudis que acaben de publicar Nature i Science tenen la resposta. Confirmen la teoria que quan la Terra encara era un planeta incipient va xocar amb un altre planeta més gran. Ara bé, gràcies a una anàlisi detallada de les mostres de roques lunars recollides in situ als anys 70 durant la missió Apol·lo s'aclareix que els materials de què està feta la Lluna provenen de la Terra. És a dir, d'una sola mare. Després d'anys de viure en estreta convivència, mare i filla retroben els seus orígens.

Isòtops en comptes d'ADN

Com si es tractés d'una anàlisi d'ADN, en l'estudi que publica Nature ha estat clau l'anàlisi detallada de la composició isotòpica de totes dues i la simulació de com es pot haver generat. En un primer moment, quan es van analitzar les roques que els astronautes van recollir a la Lluna, els científics van descobrir que hi havia més presència d'una varietat de zinc més pesant. Aquesta composició isotòpica es podria explicar pel procés que hi va haver en el núvol que es va formar a conseqüència del xoc i el procés que va seguir després, i no perquè provingui del planeta amb què la Terra va topar.

Al març, un altre estudi publicat a Nature Geoscience s'adheria a aquesta idea. Investigadors de la Universitat de Chicago també van analitzar la química de pols lunar. En el seu estudi es van fixar en els isòtops de Titani, que es van comparar amb els de la Terra. Van triar aquest material perquè es considera que és el menys refractari. Té més tendència a mantenir-se en estat sòlid malgrat estar exposat a grans temperatures. Els resultats van ser encara més radicals. Segons l'anàlisi d'aquests isòtops, la composició de la Lluna és igual que la de la Terra i l'esporàdica presència de Theia no va deixar empremta en la filla única d'una mare única.

Simulacions per ordinador

Els dos estudis que publica aquesta setmana Science , un realitzat per la Universitat de Harvard i un altre al Southwest Research Institute, tots dos centres als Estats Units, corroboren la mateixa idea. Els científics han creat models per ordinador que simulen el xoc. Els investigadors de Harvard mostren que un impacte gegant en una Terra primitiva de gir ràpid va poder originar un disc de material terrestre que va servir per formar la Lluna. El segon grup ha fet simulacions amb planetes més grans i conclou el mateix.

Gràcies a la formació de la Lluna, avui la Terra és com és. El satèl·lit va protegir-la dels meteorits, va permetre que s'estabilitzés i que s'alentís la seva òrbita. Així, el clima terrestre extrem va canviar fins a convertir-se en un lloc on desenvolupar-se la vida.