Els beneficis d’escriure a mà
Exigeix un exercici més intens del cervell i ajuda a recordar i comprendre més bé el que escrivim
BarcelonaHa arribat el temps en què escriure a mà rep la categoria d’esborrany, d’anotació, i gairebé mai se’l considera un text complet. I no només en el món adult, sinó entre adolescents i, cada vegada més, també entre els infants. La nostra lletra, intensitat, ritme, procés i rectificació no és plenament vàlida. Amb aquesta lògica, en què es perd tota subtilesa, ¿per què continuar escrivint a mà si de totes totes haurem de considerar el resultat com a simple esborrany? Empesos per aquesta conclusió, cada vegada són més els sistemes educatius en què el temps dedicat a la pràctica de l’escriptura manual va decaient; fins i tot en algunes parts gairebé ha desaparegut. Al seu lloc apareix tota la parafernàlia informatitzada des de ben petits, sense tenir en compte les conseqüències que això comporta per a un cos (i un cervell) en ple desenvolupament (deteriorament de la visió exposada a llargs períodes davant la pantalla, manteniment d’una posició rígida davant d’un ordinador estàtic, aïllament de l’entorn per l’absorció de l’aparell i tot allò que potencialment ens ofereix, exposició innecessària a camps electromagnètics i wifi, necessitat d’estar en espais tancats amb llum artificial i un llarg etcètera que de mica en mica es va denunciant, per no esmentar el desgast ecològic i el cost econòmic que suposa).
En els últims temps a totes aquestes crítiques s’hi han afegit estudis científics que demostren que escriure a mà en un paper, en lloc de fer-ho en un teclat, estimula més les capacitats neuronals complexes, ja que s’activen simultàniament diversos processos cerebrals, des del visual fins a la capacitat motora i cognitiva. En aquest sentit, escriure a mà exigeix un exercici més intens del cervell, un fet que també ajuda a recordar i comprendre més bé el que estem escrivint. De nens, però també d’adults, veure com la mà escriu manté encara tota la força d’un ésser connectat amb ell mateix, a diferència de la lleugera però significativa dissociació que patim quan escrivim en un teclat amb un tipus de lletra que no és la nostra.
Estímul neuronal
El treball cal·ligràfic constant, igual que les operacions matemàtiques manuals, són oportunitats que ens oferim a nosaltres mateixos, a través de les nostres mans, per exercitar i estimular les neurones. La nostra capacitat de comprensió i assimilació, sumada a un procés més lent, troba, per tant, el seu aliat en una tasca tan simple i alhora tan complexa, mil·lenària i universal com l’escriptura. Si la cal·ligrafia ocupa en algunes cultures un elevat rang artístic és precisament per aquesta potencialitat guaridora que té, tant per a qui la fa com per a qui la contempla.
Aquest element beneficiós que proporciona l’escriptura manual es pot potenciar encara més, des de petits, si utilitzem l’escriptura com a eina de comunicació emocional; és a dir, com a vehicle d’expressió d’allò que neix a dins d’un mateix amb la voluntat de ser compartit i no com a exercici extern, mecànic i desconnectat. I això es rep, especialment, a l’escola.
Aprendre a escriure per un mateix
Al Martinet, una escola pública de Ripollet, no trobarem ordinadors ni tablets per als alumnes, però sí devoció per l’escriptura i la lectura. Trencant els tòpics, tampoc veurem classes convencionals amb files de taules i cadires davant un mestre i una pissarra on els infants es veuen obligats a exercitar la cal·ligrafia durant llargues estones. Aquí el procés és molt més natural, ja que es considera que cada infant aprèn a escriure com ha après a caminar o a parlar: de manera autònoma i al seu temps, que no és el mateix per a tothom, o dit en altres paraules, confiant en la força natural de cada infant.
Thaïs Bonet, mestra de l’escola, al llibre Veus, relats del Martinet descriu aquests primers i decisius passos dels nens cap al món de les lletres per ells mateixos i com a fruit d’aquesta necessitat interior: “Quan comencen a escriure el contingut dels primers escrits és ple d’espontaneïtat i emoció. Pren molta força la necessitat de comunicar aspectes, continguts del seu món més íntim i personal. Els textos breus estan acompanyats de molts sentiments profunds. És per això que molt sovint acostumem a veure-hi escrites paraules com «t’estimo»; «amiga meva»; «mama»; «casa meva»; «felicitats»; «vull»... i llistes i llistes de noms propis importantíssims per a ells, de familiars i amics. Sovint aquest és l’impuls de transmetre quelcom a l’altre, al món i a ell mateix. Un impuls que coincideix amb una etapa en què els infants d’aquestes edats (a partir dels 6-7 anys) tendeixen a interessar-se pel món. Un camí de lectura i escriptura que tot just comença i que de ben segur els portarà a descobrir noves realitats. On s’han començat a activar molts mecanismes del pensament, establint relacions entre els sons i les grafies”.
Aquesta pràctica a contracorrent, que valora l’escriptura a mà però que no imposa la tècnica ni els continguts de les redaccions, busca precisament potenciar tots els beneficis de l’escriptura sorgida des de dins. En aquest sentit, Bonet comenta: “És una manera d’arribar a escriure ben diferent de la que jo vaig viure quan era petita, en què l’exigència externa prenia més pes que el propi desig i satisfacció per aconseguir alguna cosa. Ens agrada pensar que és possible aprendre amb joia i alegria, des de la satisfacció d’anar aconseguint allò que ens proposem, amb el plaer que comporta conèixer i aprendre”.
Aquí, els beneficis d’escriure a mà sobre un paper no es limiten al formalisme ni a la tècnica, sinó que s’equilibren amb la necessitat d’expressió emocional que cadascú porta a dins.
